L’any 1972 es va publicar Transformer, àlbum produït per David Bowie, en el qual Lou Reed adoptava l’estètica glam i, sense deixar les seves fosques temàtiques habituals i els seus herois marginats, vestia les seves cançons de una elegància i perfecció compositiva que li van suposar el seu primer gran èxit comercial.
Entre les cançons del disc, una va donar peu a moltes especulacions, Perfect Day, perquè la seva temàtica profundament anodina -una persona que passava un diumenge al Central Park donant menjar als ocellets i vevent sangria (sic)- encaixava poc en la resta del disc en el que hi havia temes tan explícits com Walk on the Wild Side o Vicious.
Bona part de la crítica musical va considerar que el text de Lou Reed descrivia la relaxada felicitat d’una persona penjada per les drogues, cosa que anys després el mateix Lou Reed va desmentir dient que en la cançó no portava cap missatge ocult implícit.
Perfect Day és una cançó de la que se’n fet moltes versions, algunes magnífiques. Nosaltres hem volgut recollir-ne una de molt especial, en què el pastor protestant i figura de la música dels anys 70, Al Green, recrea la cançó donant-li un aire místic i encara més còsmic que l’original. Aquesta versió ens donarà pas a parlar d’alguns aspectes de la novel·lesca vida d’Al Green.
Per fer-ho, tenim amb nosaltres una gran convidada, la periodista d’origen danès, catalana adoptiva per tria pròpia i tarragonina militant, Helle Kettner, compromesa amb mil causes cíviques i polítiques, que ens porta un gran tema de Bob Dylan, Mr, Tambourine Man, ple de versos amb contingut prou explícit i alhora oníric com per interpretar que va més enllà d’algú que et dona els bon dia tocant la pandereta.
Amb la Helle parlem d’això, dels equívocs, induïts o no, que produeixen les lletres d’algunes cançons.
Acabem aquest capítol de Pentinant el Gat amb el tema que va fer més famós Al Green, Let’s Stay Together, perquè tots aquells que no el reconegueu pel nom ho pugueu fer per aquesta meravellosa peça, amb arrels de soul i d’un funk elegant que tant influenciarà en molts músics posteriors.
