L’any 1975, Pink Floyd va enregistrar el que per molt va ser el seu millor disc Wish You Were Here, entre mig de dues obres mestres, com van ser Dark Side Of The Moon i Animals. És un disc que, malgrat la complexitat musical de Pink Floyd, no deixa un segon a la contemplació estètica. Uns textos compromesos, com ho són la majoria dels signats per Roger Waters en una obra molt inspirada en la malaltia mental i l’absència, ja definitiva, de Syd Barret, fundador del grup. La cançó que dona nom al disc és possiblement el pic d’inspiració de Pink Floyd, en una discografia carregada de grans temes.
La versió que us oferim és una reinterpretació, molt allunyada del conceptualisme del tema original de la banda anglesa, duta a terme per la interessantíssima col·laboració entre dues bandes espanyoles, Los Coronas i Arizona Baby, que amb les seves respectives aportacions amb estils tan nord-americans, com el surf rock i el folck rock, es van unir temporalment, primer amb el nom de Dos bandes y un destino i més endavant com a Corizonas. Una versió molt interessant, que sona molt americana i que porta una parell de marxes més que l’original.
El nostre convidat, l’antropòleg, músic, periodista i molt vinculat al món dels castells (sense camisa) Guillermo Soler aprofundeix en la via americana oberta i ens porta The Border, un dels temes més recents d’un dels cantants amb més trajectòria de la música country, Willie Nelson. Una cançó, plena de matisos, que té com a protagonista un guardià professional de la frontera amb Mèxic, més oportú impossible, cantada per un músic que ha fet campanya activa perquè no es votés Donald Trump.
Acabem aquest episodi amb Misirlou, una cançó instrumental de Dig Dale & His Del Tones que apareix a la pel·lícula Pulp Fiction, com homenatge al surf rock més primitiu.
