La derrota davant la Cultural Leonesa no ha trastocat la moral i ambició del Nàstic. O, com a mínim, davant la seva afició. Els de Dani Vidal van tornar a oferir ahir davant el Real Unión una nova versió de contundència ofensiva, que és el millor argument que tenen per afrontar aquest tram final de temporada.
Arribava al Nou Estadi un necessitat Real Unión que lluita per evitar les places de descens, però el desig i la il·lusió dels granes es va imposar amb solvència. I ja des del primer minut, perquè els tarragonins protagonitzaven una sortida en tromba amenaçant la porteria de Wright amb quatre xuts en menys de deu minuts. I el premi arribaria immediatament després, amb un penal convertit per Joan Oriol.
Amb el gol, els granes baixaven revolucions i això ho aprofitarien els bascos per fer l’empat a través de Garrido amb un xut des de la frontal de l’àrea. Amb l’empat, el Real Unión es tancaria amb pany i forrellat i el Nàstic es faria amb el domini del matx però li faltava profunditat i li costava generar oportunitats clares.
Amb aquest resultat s’arribaria al descans, que d’entrada no serviria perquè els granes posessin una marxa més al partit. Fins que Pablo Fernández ho desencallaria tot, amb una rematava de cap que entrava mansament a la porteria de Wright. I pocs minuts després, dues accions acabarien de sentenciar el partit. Primer, Migue Leal s’inventava un xut potent des de la frontal que suposava el tercer gol, i tot seguit Antoñin forçava l’expulsió de Quintana, que feia una falta sent l’últim jugada defensiu. Ja era pràcticament impossible que s’escapés el triomf, i per si hi havia algun dubte Pablo Fernández feia el doblet de cap rematant una centrada de Marc Fernández.
El Nàstic camina amb contundència cap al tren dels play-off malgrat la doble cara que l’equip mostra a casa i lluny del Nou Estadi. Precisament, a domicili és on els de Dani Vidal tindran un duel clau per sentenciar la classificació per la fase d’ascens a Segona Divisió, amb la visita al Principat d’Andorra. Amb una victòria segellarien pràcticament el bitllet, mentre que una derrota els obligaria a seguir sòlids a casa per evitar disgustos.
