La temperatura mitjana de l’aigua del mar en superfície aquest estiu a Catalunya s’ha enfilat fins als 25,8 graus, la segona més alta des de l’any 1982 segons les dades de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR).
La marca supera de 2ºC la temperatura mitjana de l’aigua durant els mesos de juny, juliol i agost entre els anys 1982 i 2022, i queda frec a frec amb el rècord de 25,85 ºC del tòrrid estiu del 2022. Tot i que a l’agost l’aigua del mar s’ha escalfat menys que els tres últims anys, juny i juliol han estat de rècord i s’anoten respectivament les temperatures mitjanes més altes dels últims 40 anys, amb 24,1 i 26,73 graus.
25,81ºC és una marca només superada -per ben poc- pels 25,85 de l’estiu del 2022. Tots dos estius, més el de 2023 i el de 2003, comparteixen el fet d’haver superat respectivament en més d’un grau i mig la mitjana climàtica d’aquests darrers 40 anys, que és de 23,7 graus. De fet, tant 2022 com 2025 la superen en més de 2 graus.
L’escalfament és més accentuat des del 2013. Des d’aleshores, any rere any, l’aigua del mar està més calenta que l’anterior. Entre els factors que expliquen la temperatura mitjana de l’aigua tan elevada aquest darrer estiu hi ha el registre del mes de juny, que ha estat històric.
La calor del juny de 2025, recordat per les temperatures rècord en molts punts de Catalunya, ha empès també la temperatura de l’aigua en superfície fins als 24,1 graus, un registre inèdit des del 1982 i més propi del juliol.
En aquest sentit, s’enfila gairebé tres graus per sobre del que correspondria d’acord amb la mitjana climàtica de l’aigua al juny (21,2).
De la mateixa manera a Tarragona, el mar ha estat fins a 2,1 graus més calent aquest juny, i 1,8 més al juliol, i, en canvi, gairebé mig grau més fresc a l’agost.
La Guàrdia Civil ha fet un balanç de les 51 operacions contra el top manta en diverses localitats catalanes d’abril a agost, que han acabat amb la intervenció de 139.000 articles falsificats, valorats en més de 26 milions d’euros. També s’han detingut dues persones i hi ha 101 investigats.
En la roda de premsa, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto ha volgut posar l’accent en allò que hi ha darrere el top manta.
Als ciutadans, Prieto els ha recordat que comprant productes falsos estan finançant xarxes els beneficis de les quals poden acabar en altres activitats criminals, a part del blanqueig de capitals.
El cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Antonio Pizarro, ha assenyalat que en els operatius contra el top manta fets en els darrers mesos no han trobat cap relació amb el terrorisme. Pel que fa a les actuacions a la via pública, han estat en poblacions d’arreu de Catalunya, si bé sobretot del litoral: Cambrils, Coma-ruga (el Vendrell), Calafell o la Ràpita, entre d’altres. Els agents han intervingut prop de 28.000 articles i hi ha 25 persones investigades.
Una de les operacions destacades ha estat Kermel, al Segrià, que va començar en els primers mesos de l’any i va culminar el juliol, quan es va desarticular una xarxa considerada una de les principals subministradores de productes falsificats a la Costa Daurada. Els investigadors van determinar que també subministraven material a altres punts de l’Estat, d’Europa i fins i tot d’altres continents. El capità de la Guàrdia Civil Antoni Lorenzo, cap de la Unitat orgànica de la policia judicial a Lleida, explica el seu funcionament.
Durant l’operatiu es va detenir el líder de l’organització i s’ha investigat una persona. En els registres als magatzems, els agents van intervenir 31.122 articles tèxtils, calçat, bosses, complements i roba esportiva falsos, valorats en 5.207.500 euros. Els investigadors atribueixen als responsables delictes contra la propietat industrial i d’usurpació de l’estat civil, ja que utilitzaven identitats falses per dificultar la investigació.
Una altra d’aquestes operacions va tenir lloc a Salou, coneguda com a Pilucas, on es van registrar dos garatges i es van intervenir prop de 13.000 articles falsificats, valorats en 1.200.000 euros. Arran de l’operació, hi va haver tensió amb els manters, que van bloquejar el passeig de Miramar per protestar contra la intervenció.
El president provincial del PP de Tarragona, Mario García, deixa el càrrec per centrar-se, diu, en la seva tasca com a portaveu del grup a l’Ajuntament de Salou.
El president del PPC, Alejandro Fernández, ha negat que “en absolut” el partit estigui passant per una crisi interna, malgrat que en només dos dies hagin presentat i anunciat la seva dimissió els presidents provincials del PP de Girona i de Tarragona, Jaume Veray i Mario García, la meitat dels líders territorials de Catalunya. Malgrat això, cap dels dos expresidents feia referència a aquesta coincidència en els seus comunicats de dimissió.
Poc després de fer aquestes declaracions de Fernández, el PP estatal ha emès un comunicat explicant qui seran els substituts de Veray i García. A la província de Tarragona, Maria Mercè Martorell ostentarà la presidència amb l’històric Rafa Luna exercint de secretari general. Per part seva, a Girona, Daniel Ruiz assumirà la responsabilitat de presidir el partit a la província. Aquests canvis seran efectius amb la constitució de comissions de govern provincials fins que se celebrin congressos territorials.
El judici pel cas del frau en els exàmens teòrics del permís de conduir de les autoescoles Roquetes-Temple de Tortosa ha començat aquest dilluns amb les declaracions de dos testimonis després que el desembre passat el tribunal de la secció segona de l’Audiència de Tarragona declarés nul·les part de les escoltes telefòniques i escorcolls fetes en la reobertura del cas el 2012.
En la vista d’avui, ha declarat una treballadora d’aquestes autoescoles que ha explicat que feien formacions intensives els caps de setmana. Els onze acusats s’enfronten a penes d’entre 4 i 22 anys de presó pels delictes de frau, suborn, blanqueig de capitals i grup criminal.
Segons el ministeri públic, l’autoescola oferia cursos intensius per aconseguir l’aprovat de l’examen teòric del permís de conduir, els quals coincidien, íntegrament, amb els que dies després feien a la prova oficial de la DGT. Aquests fets van tenir lloc des del 2006 fins al 2012. Segons asseguren, molts dels nous clients provenien d’altres comunitats autònomes o persones sense cap coneixement de català, castellà, ni de cap altre idioma europeu. Malgrat tot, aprovaven. També s’havien donat casos de persones amb disminució psíquica a les quals els hi havia denegat prèviament el certificat d’aptitud que l’havien acabat obtenint i aprovant.
La Policia Nacional ha detingut a Tarragona un home que hauria extorsionat més d’una desena d’empresaris de Múrcia, València, Tarragona i també de fora de l’Estat. L’arrestat es feia passar per un comercial especialitzat en tractament de maquinària industrial i oferia a les víctimes una prova suposadament gratuïta.
Un cop finalitzada la feina, però, acabava exigint-los el pagament d’una elevada quantitat de diners. Per aconseguir el seu objectiu amenaçava els empresaris dient-los que enviaria els seus familiars a cobrar el deute i els advertia sobre l’ús de la força o la violència en cas que fos necessari. L’home, que ja ha passat a disposició judicial, hauria aconseguit transferències per valor de més de 10.000 euros.
La investigació es va iniciar quan un empresari de la ciutat de Múrcia va interposar denúncia posant en coneixement que un home hi havia contacte amb ell fent-se passar per un comercial especialitzat en el tractament de fulles emprades en maquinària industrial. La investigació va permetre tenir coneixement que tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil haurien rebut diferents denúncies per fets similars, localitzant més d’una desena d’empresaris víctimes de les extorsions.
Després de mesos d’investigació i nombroses actuacions policials, la policia espanyola va aconseguir identificar, localitzar i detenir l’home en un domicili de Tarragona. Segons la policia, l’arrestat es desplaçava de forma itinerant per tot el territori espanyol.
Els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional van detenir dilluns passat dos homes i una dona d’edats compreses entre els 41 i 69 anys com a presumptes autors d’un delicte de furt. Els fets van tenir lloc a l’aeroport de Manises (València), on haurien sostret diners i objectes valorats en prop de 48.000 euros a una turista, en aprofitar un moment de descuit de la víctima quan volia llogar un vehicle, i posteriorment van fugir també en un turisme de lloguer.
La Policia Nacional, en tenir coneixement dels fets, va sospitar que es tractava d’un grup itinerant i va iniciar una investigació. Així mateix, va difondre les característiques del vehicle als Mossos d’Esquadra, que el van localitzar i interceptar a l’AP-7, a la sortida de Tarragona.
En l’escorcoll del vehicle, els agents van intervenir 5.820 euros en efectiu, joies i rellotges de gran valor, bosses de luxe, dispositius electrònics, eines per forçar panys i diversos bitllets de 100 euros falsos. Tot plegat, valorat en uns 48.000 euros. Els tres arrestats, tots amb antecedents policials per delictes contra el patrimoni, van passar a disposició judicial.
La llista d’afusellats pel franquisme al Camp de Tarragona compta amb una única dona, Elisa Cardona Ollé, veïna de Duesaigües. Un nom que ni la família ni l’Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona volen que s’oblidi. Una ‘llamborda del record’ i una fotografia de Cardona il·lustren el cas davant la casa on va viure.
Van acusar la jove de delatar uns capellans que dormien a l’hotel on treballava el 1936. Tres anys més tard, van anar a buscar-la a casa i no en va tornar mai més. Ara la seva família reclama l’obertura de la fossa comuna neutra de Tarragona per recuperar les seves restes i les d’altres afusellats.
Just abans de ser afusellada a la muntanya de l’Oliva de Tarragona, Cardona va demanar que entreguessin a una de les seves germanes petites l’abric que duia posat, perquè sabia que li faria servei. Ni l’abric ni l’avís que havia estat assassinada van arribar mai a Duesaigües.
Van passar mesos fins que la família es va assabentar de la mort d’Elisa; malgrat preguntar arreu, no van aconseguir saber-ne res. Mesos més tard, un veí va avisar-los d’una publicació al diari on constaven tots els noms dels afusellats el darrer mes, entre ells, el de l’Elisa. Pilar Camarasa, neboda d’Elisa Cardona, assenyala el dolor associat a l’oblit i el silenci imposat a la família
Precisament per combatre l’oblit, el passat diumenge es va col·locar una ‘llamborda del record’ al carrer d’Enseula, on va viure l’Elisa Cardona Ollé, a Duesaigües. Es tracta d’una placa de 20 centímetres on s’hi llegeix el nom de la persona homenatjada, a més de la història que va marcar la seva vida. També s’ha fet entrega d’un certificat de reparació jurídica que declara il·legals totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.
