El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona ha posat sobre la taula la manca d’infraestructures sanitàries i la falta de professionals. L’entitat assegura que aquesta situació impacta directament en l’atenció de la ciutadania. Per això, calen solucions urgents.
Les derivacions entre pública i privada
Un dels punts que més preocupa al col·lectiu és el sistema de derivacions entre la sanitat pública i la privada. Expliquen que, d’una banda, pacients del sistema públic són enviats a hospitals privats. Això provoca que s’assumeixin costos elevats que repercuteixen en el pressupost públic. De l’altra, persones que han contractat mútues o serveis privats acaben derivades al sistema públic quan els hospitals privats no tenen recursos per resoldre els casos més complexos.
Segons el grup, aquest intercanvi genera un model ineficient i poc transparent. La pública acaba assumint allò que la privada no pot cobrir. Al mateix temps, finança derivacions que beneficien negocis privats. Per això reclamen que els recursos es destinin a reforçar el sistema públic. Això, en lloc de sostenir aquest doble circuit.
El debat sobre els nous CUAP
Pel que fa a les infraestructures, el grup ha reclamat la necessitat de nous CUAP (Centres d’Urgències d’Atenció Primària) a Tarragona. Concretament, proposen la creació d’un equipament al CAP Jaume I. Volen també un altre al CAP La Granja. L’objectiu és descongestionar l’Hospital Joan XXIII i garantir una atenció més pròxima als barris.
No obstant això, la gerència estudia ubicar el nou CUAP a les instal·lacions de Joan XXIII. Així, centralitzen el servei en un únic punt. El grup defensa que aquesta decisió podria contribuir a saturar encara més l’hospital. Asseguren que seria més adequat desplegar serveis descentralitzats als CAP. Tot i això, reconeixen que, de moment, no hi ha cap garantia que finalment es construeixi un CUAP. Encara menys dos, malgrat que les xifres de població en justificarien la necessitat.
Emergència en salut mental
El col·lectiu també ha posat l’accent en la situació d’emergència en salut mental. Recorden que el suïcidi és una de les principals causes de mort. A més, les visites als CAP poden tardar entre 3 i 6 mesos, una espera que consideren inacceptable.
Denuncien que, per falta de professionals, en molts casos s’ofereixen sessions grupals amb persones que pateixen problemes molt diversos, des de trastorns lleus fins a casos severs. Això fa que molts pacients abandonin la teràpia. No volen compartir els seus sentiments amb desconeguts en un entorn que no consideren adequat per al seu cas. Per això insisteixen en la necessitat de més psiquiatres i psicòlegs de referència, amb una atenció personalitzada i accessible.
Unitat d’ictus a Joan XXIII
Un altre punt en què el grup està treballant conjuntament amb la gerència és la creació d’una unitat d’ictus operativa les 24 hores a l’Hospital Joan XXIII. Segons expliquen, la voluntat és clara. No obstant això, encara cal trobar professionals especialitzats que visquin a Tarragona o a rodalies. Es busca poder cobrir tots els torns i garantir l’atenció continuada. Des del col·lectiu insisteixen que es tracta d’una necessitat urgent. Això per la gravetat i la rapidesa amb què cal actuar davant un ictus.
Crítiques i diàleg amb la direcció
En paral·lel, el grup ha denunciat que la gerència posa traves al lliurament de reclamacions quan aquestes es canalitzen a través del col·lectiu. Aquest fet pot dificultar l’expressió de queixes i alterar les estadístiques de satisfacció. Tot i això, també reconeixen la predisposició al diàleg mostrada per la nova direcció. Confien que es puguin establir vies de cooperació per millorar el sistema.
Una campanya per una sanitat 100% pública
Totes aquestes demandes s’emmarquen en una campanya més àmplia que el grup ha posat en marxa a tot el Camp de Tarragona. La iniciativa inclou una recollida de signatures per reclamar una sanitat 100% pública, de titularitat i gestió públiques. Sota els lemes “La salut no és un negoci, és un dret” i “Ni un euro més per a la privada”, l’entitat vol impulsar un debat ciutadà i polític sobre el futur de la sanitat.
El col·lectiu subratlla que cal garantir una atenció universal, equitativa i pròxima. Asseguren que aquesta només es pot assolir si els recursos públics es destinen a reforçar la xarxa pública i no a sostenir la privada.
