De vegades el futbol és molt més fàcil del que ens imaginem. O dit d’una altra manera, ens agrada complicar-nos la vida. O dit d’una altra manera, millor no fer massa invents. O dit d’una altra manera, si un equip et funciona, no el toquis.
Luis César ha passat en sis jornades, de fer onzes inicials molts diferents i amb alguns invents (que se’ns permeti l’expressió), a repetir equip de sortida. Sí, és veritat, hi ha hagut uns quants elements en aquest inici de temporada que han condicionat les decisions de l’entrenador i podríem fer mil debats. De fet, és la gràcia del futbol.
Però respecte al primer equip de lliga (que va guanyar, recordem-ho), hi ha un porter diferent, tres defenses diferents i un dibuix sobre el terreny de joc diferent. I alguns jugadors que han perdut protagonisme. Ja no entro en la part ofensiva on la sensació que tenim és que l’equip té molta pólvora i podria ser titular més d’un jugador, no sé si tots.
En una temporada, tots els equips passen moltes fases: d’estat físic, d’encert de cara a la porteria rival, de sort o desencerts, d’estat anímic… però el més important és saber redreçar les males situacions i sembla, només sembla, de moment, que el Nàstic ho ha fet. Aquests últims sis punts contra rivals directe posen l’equip on ens agrada, entre els millors.
Una cosa important, que ningú tregui pit. Una altra cosa important. Si tornem a tenir moments de feblesa, no dubtem. La virtut està en l’equilibri i la regularitat.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
