Una vegada més el director i dramaturg Josep Maria Miró, i amb la producció de la Sala Trono, posa la pell de gallina i ha fet viure al públic del Teatre Tarragona un seguit d’emocions que remouen l’interior d’un mateix. Tot passa en un petit poble de muntanya amb tres personatges a escena, un d’ells “el Monstre”, que narren un fets que van passar fa molts anys i que tornen a estar presents a la vida dels protagonistes, la Berta i el Santi.
Àurea Márquez, Joan Negrié i Albert Prat són els protagonistes de l’obra, capaços de fer sentir en tot moment certa angoixa, pors, estar tensos i molt, molt pendents de tot el què passa i es diu a l’escenari fosc i tenebrós per a l’ocasió. Cal destacar el gran treball interpretatiu i la bellesa de la paraula enmarcada en aquest escenari sobri i auster que no et fa perdre en cap cas l’atenció per posar- la únicament en la història esquinçadora dels protagonistes.
L’autor vol parlar de la por i aquesta es respira en tot moment en els més de 90 minuts que dura l’obra. La conversa entre la Berta i el Santi genera desconcert i més quan arriba la visita d’aquest monstre que fa dècades vivia al poble i va mantenir relacions amb tots dos. La darrera proposta de Miró ha obtingut ja el premi Jardiel Poncela de textos teatrals i el premi Quim Masó de projectes teatrals en llengua catalana.
