El Nàstic venia de guanyar dos partits que no mereixia guanyar. Ni davant l’Eldense ni davant l’Ibiza. L’equip ni tan sols havia fet bons partits, però la realitat és que s’havia imposat, i amb contundència, a dos rivals cridats a lluitar per l’ascens a final de temporada. No tocava tornar-se boig després d’aquells sis punts consecutius, sobretot perquè l’evolució futbolística de l’equip cridava a ser molt caute.
L’equip havia tret més punts dels que havia merescut, i la setmana passada deiem que probablement arribarien dies en els quals mereixent més no en trauria cap. Va passar diumenge. El Nàstic tampoc va jugar un gran partit, però no va merèixer perdre davant l’Alcorcón. De fet, la victòria hauria estat menys sorprenent que en els dos compromisos anteriors.
Aquesta irregularitat en resultats no és un problema en aquest inici de temporada. La classificació no és ni molt menys per preocupar-se. De fet, és per respirar i, fins i tot, per estar satisfet. Ara bé, la preocupació ha de venir d’una altra banda, i ha de quedar lluny dels extrems de “tot és un desastre” o “quedarem primers” que canvien amb una victòria o una derrota. La realitat és que després de 7 jornades l’equip no transmet unes sensacions gaire millors que en la jornada 1 o en pretemporada. I això és el que ha de preocupar.
Els problemes es mantenen, l’equip continua encallat en les mateixes situacions que s’encallaven fa setmanes, fins i tot per mi havent fet un pas endavant en aquest últim partit… I tot plegat sumat a una sensació majoritària que l’equip no acaba de transmetre gran cosa. Aquests son els trets que han de preocupar, no els resultats. La derrota de l’altre dia no canvia res, la paciència ha de ser la mateixa que es tindria si hagués acabat 1 a 1.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA
