A Carrer Major hem parlat amb el criminòleg Jordi Palau per analitzar recentment la guerra entre Israel i Hamas, desencadenada arran dels atacs del 7 d’octubre de 2024, en què el grup islamista va causar més d’un miler de morts.
Palau ha assegurat que “Israel no va desfermar tota la seva ira, només un 1%”, i ha recordat que l’exèrcit israelià és “un dels set més poderosos del món, amb un potencial extraordinari per a un país de menys de deu milions d’habitants”.Segons Palau, el conflicte no s’ha d’entendre com una guerra convencional, sinó com “una performance”. “Les guerres sempre fan que molta gent guanyi diners.
Hi ha exportacions, compra d’armes, moviments econòmics… És un escenari que interessa mantenir”, ha explicat el criminòleg, afegint que tant Israel com altres potències “necessiten aquests conflictes per posar a prova els seus exèrcits i les seves noves tecnologies”.
El criminòleg ha destacat també la potència militar i econòmica d’Israel: “És una superpotència en tots els sentits, amb el suport dels Estats Units, i amb una població similar a la de Catalunya. Té 25.000 soldats professionals i més de 400.000 en reserva. És una xifra espectacular”.
Palau ha posat l’accent en la cautela que, al seu parer, haurien de tenir els ciutadans catalans a l’hora de posicionar-se davant el conflicte: “A vegades tenim tendència a alliar-nos amb els perdedors. Ens posicionem molt ràpidament en contra d’Israel sense tenir prou informació. Hem de vigilar abans de fer manifestacions o publicar continguts, perquè estem molt influenciats per una informació unidireccional”.
Palau ha explicat que els anomenats “atacs de falsa bandera” són operacions en què “un mateix estat organitza o permet una acció violenta per justificar una resposta militar o política”. “Ja va passar als Estats Units amb l’assalt al Capitoli, on es va demostrar que hi havia un component de manipulació interna”, ha recordat.
El criminòleg ha conclòs que “el que passa a Gaza no és un simple enfrontament bèl·lic, sinó una expressió de poder i d’interessos globals”, i ha advertit que “el silenci de potències com la Xina o Rússia no és casual: forma part d’un equilibri geopolític molt més ampli”.
