Aquest diumenge, abans de començar la diada castellera de Santa Úrsula a Valls, em vaig trobar alguns de vosaltres a la plaça del Blat. Com m’agrada que la gent del Nàstic sigueu també amants del fet casteller… I tots em vau dir el mateix: quines ganes tinc d’escoltar el Com ho veus d’aquesta setmana després del partit a Sabadell.
Ja us vaig dir que no espereu massa de mi, perquè tinc la sensació que estic com vosaltres. Estic preocupat perquè, fins i tot, començo a dubtar del meu resultadisme, que ja és greu. Em costa molt analitzar o reflexionar coses d’aquest Nàstic. Sabadell és un partit, però inquieta la tendència. Confio plenament en el Toni, que ens posi en ordre la falta de gairebé tot a la Nova Creu Alta.
I mira que la teoria de guanyar a casa i empatar fora la compro eh!! Sempre la compro! Però és que ja no és la primera vegada que aquesta temporada hauria de fer servir allò de “és igual com juguis, l’important és sumar”. Fins i tot jo, resultadista per excel·lència, crec que és difícilment suportable al llarg del temps aquesta teoria. Podem dir-ho un dia puntual, o dos, però no tres o quatre en 9 jornades… No és una cosa puntual, és una tendència. I així és molt difícil.
Em sap molt greu dir això, però el Nàstic em va avorrir. No sé trobar-li el costat positiu. I m’esforço, us prometo que m’esforço.
Reconec que m’agradaria saber que pensa realment el president del Nàstic, el Consell d’Administració i la direcció esportiva sobre aquest inici de lliga. Però realment el que pensen eh, no el que diuen puntualment als mitjans de comunicació. Que els passa pel cap realment. Perquè en el fons crec que estan com nosaltres, com molts de vosaltres. Però hi ha una diferència. Les decisions les prenen ells. I és molt curiós mirar enrere i tornar a veure com es van prendre algunes decisions. Com i quan…
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
