Un equip investigador liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha realitzat una troballa arqueològica i mèdica singular: la identificació del síndrome de Crouzon. Es tracta d’una greu deformació cranial congènita (craneosinostosi), en les restes d’un cavaller que va viure entre els segles XII i XV. Aquest descobriment es considera únic en l’àmbit de l’arqueologia a causa de l’antiguitat i la condició de l’individu.
La investigació es va centrar en l’estudi d’aquestes restes, corresponents a un individu adult que va morir en batalla fa més de 600 anys. L’home va viure i va residir al castell de Zorita de los Canes, situat a l’actual província de Guadalajara. La seva pertinença a l’Orde de Calatrava subratlla que, malgrat patir una malformació genètica severa que deformava el seu crani, va desenvolupar una vida activa que incloïa la participació en combats.
D’altra banda, l’anàlisi de les restes permet als investigadors de la URV obtenir informació valuosa sobre les condicions de vida i l’impacte de les malalties congènites en l’època medieval. Aquesta craneosinostosi, una fusió prematura de les sutures del crani, és poc freqüent de trobar en restes òssies antigues.
