La Torre del Pretori de Tarragona és cada vegada més a prop d’obtenir la declaració oficial com a Lloc de Memòria Democràtica. I ho és perquè el Boletín Oficial del Estado ja n’ha publicat la incoació de l’expedient. Aquest és un avanç que, segons va explicar el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, “és un deute històric que l’Estat tenia amb la ciutat”. I, així mateix, va remarcar que aquest deute “no era només econòmic o d’infraestructures; era també memorístic”.
L’anunci es va fer en un acte commemoratiu celebrat a la mateixa torre, en el marc de la campanya ‘50 anys d’Espanya en llibertat’. Va ser rebut amb un llarg aplaudiment del públic assistent.
Un espai marcat pel dolor i la repressió franquista
La Torre del Pretori, coneguda com a Presó de Pilats durant els primers anys del franquisme, va ser un escenari central de la repressió. Per això, l’objectiu és integrar-la al mapa estatal de llocs de memòria. Això és “com a testimoni de la repressió i del patiment viscut per milers de persones”, tal com va subratllar Prieto.
D’aquesta manera, la torre es convertirà en un espai que no només explica el passat. També consolida un compromís col·lectiu amb la veritat, les víctimes i els drets humans.
“La memòria democràtica no és remoure el passat”
Durant el seu parlament, Prieto va voler respondre també a determinades crítiques. Així, va recordar que la memòria democràtica “no és remoure el passat, és un deure amb la veritat”. I va remarcar que és imprescindible per entendre un temps on les dones no podien obrir un compte bancari sense permís. A més, va recordar temps en què l’homosexualitat era tractada com una “conducta perillosa” i el divorci, reconegut a la Segona República, estava prohibit.
Per això, va insistir que “la democràcia es defensa cada dia”, perquè els drets i llibertats que avui es gaudeixen “no estan garantits per sempre”.
Una jornada per pensar i recordar
L’acte va incloure una taula rodona moderada per la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero. Va comptar amb la participació de l’arxiver Joaquim Nolla, el catedràtic de la UNED Xavier Coller i la divulgadora Josefina Mesa. La benvinguda va anar a càrrec del tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo Garcia.
Els ponents van analitzar el paper de Tarragona durant la dictadura i la transició. També van reflexionar sobre la importància de mantenir viva la memòria per protegir la democràcia.
