Les veus i els relats castellers continuen en mans d’homes, però Elisenda Rovira obre camí davant i darrere les càmeres
En un món casteller on el relat és tan important com la tècnica, la veu que explica què passa a plaça continua sent —massa sovint— masculina. Només una de cada quatre responsables de comunicació de les colles és dona, i entre les colles més joves, la xifra és directament zero. En aquest context, la mirada i l’experiència d’Elisenda Rovira esdevenen imprescindibles.
Periodista, comunicadora i castellera, l’Elisenda ha narrat castells des de totes les trinxeres possibles: darrere una càmera a TAC12, davant d’un micròfon, des de les xarxes o com a responsable de comunicació dels Castellers de Vila-seca. La seva trajectòria evidencia fins a quin punt explicar castells és també una manera de construir memòria, generar referents i decidir quines veus mereixen ser escoltades.
