Els calçots són avui un símbol gastronòmic de Valls, del Camp de Tarragona i de tota Catalunya. La calçotada és una de les celebracions hivernals més esperades de l’any, però el seu origen recau en un personatge molt concret: el Xat de Benaiges, un pagès vallenc de finals del segle XIX.
L’origen dels calçots a Valls: la llegenda del Xat de Benaiges
Segons la tradició popular, cap al 1896, el Xat hauria trobat un parell de cebes grillades al seu hort. El bon Xat va pensar que s’havia d’aprofitar tot i que no es podia llençar res, i per això va decidir tirar-les directament al foc amb la intenció de rostir-les. Un cop ben cuites, les va pelar i va descobrir que la part interior era tendra, dolça i sorprenentment gustosa. Quan les va sucar amb salsa salvitxada, una recepta antiga considerada l’antecedent del romesco actual, el resultat el va deixar meravellat.
Com neix el primer calçot: d’un accident a una tècnica perfeccionada
L’invent va agradar tant que, l’any següent, el Xat va decidir perfeccionar la tècnica: va deixar que les cebes es grillessin a propòsit i, més tard, les va tornar a plantar “calçades” amb terra perquè creixessin més llargues, més blanques i encara més tendres. L’experiment va triomfar entre veïns i amics, i aviat tothom qui tastava aquell nou menjar quedava entusiasmat.
De Valls a tot Catalunya: l’expansió de la calçotada
A poc a poc, aquesta manera de coure i menjar cebes va començar a estendre’s per altres masies de l’Alt Camp, després pel Camp de Tarragona i, amb els anys, per tota Catalunya. Així es va convertir en una tradició col·lectiva associada a les reunions familiars, els caps de setmana d’hivern i la gastronomia més autèntica del territori.
Avui dia, la calçotada és un ritual que uneix foc, romesco, reunió i identitat. I tot plegat va començar, segons explica la llegenda, amb dues cebes grillades i la curiositat d’un pagès de Valls que no volia llençar res.
