La trajectòria d’Eva, actual codirectora del Festival REC. Avui forma part del motor que impulsa un dels festivals de cinema més importants del territori, el seu recorregut fins arribar-hi ha estat ple d’intuïció, aprenentatge i passió.
Des del minut inicial de l’entrevista, Eva confessa que el títol de codirectora li continua semblant “una paraula molt gran”. Tanmateix, explica com el seu camí va començar a les Belles Arts, gairebé per intuïció, perquè sempre havia sentit una connexió profunda amb la fotografia i la imatge.
A partir d’aquí, tot va canviar. Perquè, a la universitat, va descobrir el cinema. I d’allà va estudiar Direcció Cinematogràfica a Barcelona, i, encara que després la vida la va portar cap a la restauració i l’artesania, mai va deixar enrere aquesta passió. Sempre hi tornava, a través de cursos, tallers i projectes.
I, arribat el 2020, va arribar el gir definitiu: el REC li va proposar fer la producció del festival. Un any després, la responsable anterior marxava i ella n’assumia la coordinació. I, d’aquí, a la codirecció.
L’essència del REC: descobrir avui els talents de demà
Eva ho defineix claríssim: el REC és el lloc ideal per descobrir els directors i les directores del futur. Perquè el festival està dedicat, sobretot, a l’òpera prima, és a dir, a les primeres o segones pel·lícules de creadors emergents.
Per això mateix, pot passar que avui els noms no sonin. Però, d’aquí a uns anys, sí. De fet, moltes pel·lícules projectades al REC acaben viatjant per festivals internacionals i, fins i tot, arribant als Oscars.
Així, si n’escoltes l’entrevista, veuràs com apareix aquella frase que resumeix perfectament l’esperit del festival:
“Abans que fossin famosos, els vas veure al REC.”

