L’Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han afirmat que cal cobrir “amb urgència” les restes de la sala axial del temple Flavi, situada actualment en la part posterior de la catedral de Tarragona. Aquest espai es troba a la intempèrie i la coberta permetria protegir-lo de les inclemències meteorològiques i a la vegada museïtzar-lo i poder fer “experiències immersives”.
A les portes de tancar el tercer projecte quadriennal, les dues institucions volen continuar les investigacions en aquest vestigi “únic”, testimoni de 2.300 anys d’història i que encara amaga misteris.
La sala axial o aula flàvia és un espai que en el moment que va ser concebut, durant l’època imperial romana, tenia 29 metres d’amplada i s’estima que uns 20 d’alçada. La longitud encara no és clara, i les estimacions van dels 30 als 40 metres. Aquesta construcció es trobava just darrere del temple d’August -dedicat al culte de l’emperador August- i mesclava les funcions religiosa i administrativa.
Noves conclusions
Cal tenir en compte que en aquella època, a finals del segle I, Tàrraco era una de les ciutats més importants de l’imperi i capital provincial, amb la qual cosa les dimensions dels edificis eren similars als que es feien a Roma. De fet, segons han establert els investigadors, aquesta sala axial “coincideix” a nivell arquitectònic amb el Fòrum de la Pau de Vespasià que hi ha a Roma, apunta Muñoz.
Aquesta és una de les conclusions que s’han obtingut a partir de les investigacions i excavacions fetes en els últims quatre anys. Des de l’ICAC, el professor de recerca Josep Maria Macias, explica que també han pogut descobrir que les parets estaven recobertes per una capa de 90 centímetres de morter.
