Potser la primera part no va ser tan intensa i bona com les últimes que havíem vist, però és que la segona part no va ser ni de bon tros tan dolenta com les darreres. La sensació és que el Nàstic va assolir la regularitat que tan ens agrada per fer un bon partit en global, guanyar merescudament, fer dos gols i no rebre’n cap.
Si no és el partit perfecte, s’hi aproxima. Segur que trobarem matisos a millorar, segur que hi ha situacions que es poden evitar però amb partits com el del Cartagena el Nàstic acabarà a la part alta de la classificació.
Recordo que fa unes setmanes repassava els números parcials de Cristóbal Parralo i el Toni es quedava sorprès perquè no millorava massa els de Luis César. Veiem brots verds, veiem millores, cada setmana ens agradava una cosa nova, però els resultats eren regulín.
Doncs ara cal posar en context novament els seus números. 6 partits dirigits, 3 victòries, 2 empats i una derrota. 11 punts de 18 possibles. 9 gols a favor i 6 gols en contra (tenint en compte que tres van ser en el partit contra el Murcia). De fet, imagineu els números sense el partit a la Nueva Condomina. Però més enllà d’aquests bons números, el més important són les sensacions. Les sensacions que l’equip està creixent. I que té molt de temps per davant per millorar. I sobretot, que vosaltres, els aficionats també sentiu això.
Tot plegat ho ha fet en un mes i mig, perquè va fitxar pel Nàstic el 4 de novembre i va jugar el primer partit el 8 de novembre. Ara hauria de dir allò de… imagineu-vos que hagués arribat a la pretemporada… On podríem estar… Però no ho diré.
I una cosa que necessito explicar-vos. A mi, Cristóbal em transmet tranquil·litat. L’escolto a les rodes de premsa i el veig una persona serena i realista. Sense grans titulars, frases fetes ni retòrica, però tot allò que diu a mi em transmet calma. Ho havia trobat a faltar i espero que es contagiï entre tots els estaments de l’entitat.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA
