En el programa d’aquesta setmana podreu escoltar la simfonia núm. 1 de Mahler.
Mahler (1860 – 1911) fou un compositor i director de l’antiga República Txeca del romànticisme tardà.
En les primeres dècades del s. XX, va ser un dels directors més importants del moment.
De tota la seva obra, va dedicar gran esforç a escriure les 9 simfonies i el seus lieder (conjunt de cançons per piano i veu).
Mahler, com la majoria de grans compositors, no va ser valorat per la seva condició com a jueu.
Gràcies a directors com Bruno Walter i Leonard Bernstein, la seva música va començar a interpretar-se amb més freqüència en el repertori orquestral convertint-lo en un dels compositors més destacats de la historia de la música clàssica.
Va començar a escriure la primera simfonia al 1884 amb només 24 anys mentre treballava com a director de música i cor a Kassel. El nom de Tità prové de la novel·la del escriptor alemany Jean Paul Richter, tot i que va especificar que la simfonia no es basava en ella.
L’obra va ser catalogada com a poema simfònic amb 5 moviments. En totes les ocasions que va ser tocada, l’obra va ser rebutjada i criticada cosa que va fer que Mahler la revisés en varies ocasions.
Al 1897, Mahler va eliminar un dels moviments de l’obra i el seu títol Tità. A partir d’aquest moment, es designa com a Simfonia amb 4 moviments.
Aquesta simfonia estava escrita per una gran orquestra amb una aproximació de 100 músics
En l’actualitat, és una de les obres més interpretades en les sales de concert.
