El dia 1 d’octubre va començar a la matinada. Pocs s’imaginaven que anava a passar durant les 24 hores d’aquell dia. La gent es va autoorganitzar i va fer activitats i dormir als diferents col·legis electorals per evitar que els clausuressin. Les urnes i les paperetes arribaven a primeres hores del matí, entre aplaudiments i emoció. La por que la policia aparegués a la nit per clausurar els col·legis electorals anava desapareixent, i l’alegria de pensar que s’acabarien obrint cada cop era més real. Poc duraria. A les 9 en punt s’obrien els col·legis electorals, però pocs minuts passaven de les 9 quan arribaven les primeres càrregues policials i es requisaven les primeres urnes. El sistema informàtic també fallava constantment i les cues per votar eren immenses.
Les primeres càrregues les sabíem per la televisió, perquè es produïen a Sant Julià de Ramis, on havia de votar Carles Puigdemont. Però poc després ja arribaven també a Tarragona. La policia començava a entrar als col·legis electorals pels afores dels barris. El Col·legi Sant Pere i Sant Pau era un dels més afectats i on més moments tensos es van viure. Així ens ho explicaven els testimonis.
On també es van viure moments tensos va ser a Camp Clar, Pepa Lázaro estava en una mesa aquell dia.
Però el moment culminat es va viure a l’Institut Tarragona. La policia entrava sense miraments per emportar-se les urnes. A fora, a la Plaça Imperial Tàrraco es formava un llarg cordó policial i es disparaven dos trets de bala de goma, a més d’haver-hi més càrregues. Finalment els policies marxaven a dinar i a la tarda la tensió disminuïa.
En total al Camp de Tarragona hi va haver 25 ferits, un d’ells Sergi Albarran, president d’Esquerra Republicana de Tarragona, que va necessitar 7 punts.
