En el programa d’aquesta setmana, fem una tria d’algunes peces nostàlgiques del món de la música clàssica.
Satie va rebre influència de la novel·la històrica Salammbô de Gustave Flaubert i això, li va provocar les ganes d’escriure peces inspirades en danses de l’antiguitat grega.
Una altra influència va ser l’obra de Latour amb el següent poema:
Oblicua y cortada la sombra de un
torrente brillante
Fluía en
ondas de oro sobre la losa pulida
Donde los
átomos de chispeante fuego ámbar
Mezclaban
su zarabande a la gymnopédie
La paraula Gymnopédie es va mencionar per Rousseau al 1768 i Satie va utilitzar la paraula per atribuir una dansa practicada per joves ballarins despullats d’Esparta.
Aquestes peces són les primeres composicions que el compositor va començar a alliberar-se del seu entorn convencional familiar.
L’adagio d’Albinoni és un dels adagios més coneguts del món de la música clàssica i que està atribuït a Albinoni, però, en realitat, és una obra del 1945 de Giazotto. L’autor suposadament es va basar en una sonata a trio d’Albinoni amb uns fragments que ell va trobar a Dresden durant la 2a Guerra Mundial, tot i que sembla ser que els fragments de les partitures no existeixen.
Aquest moviment meravellós de Mahler el podem escoltar a la pel·lícula Muerte en Venecia dirigida per Luchino Visconti. La pel·lícula es va basar en el llibre de Thomas Mann, qui admirava a Mahler fins el punt que li va donar nom a un personatge.
Adagietto pertany a la 5ª simfonia que acompanya a tota la pel·lícula i que aquest moviment ens porta al trist final. Un moviment difícil d’oblidar
El Concert per Oboè i cordes en Re menor de Marcello va ser escrit a inicis del s. XVIII i s’ha convertit en un dels hits del Barroc i també, en la seva obra més famosa. Anteriorment, es va atribuir erròniament aquesta composició a Benedetto Marcello i a Antonio Vivaldi. Bach va fer famosa la peça fent una transcripció en Do menor per a oboè i clavicèmbal.
Una altra de les peces nostàlgiques del programa d’avui ens porta a John Williams, col·laborador habitual del director Spielberg. Sembla ser que el compositor va quedar sorprès al veure la pel·lícula i temia que no estava preparat per escriure música a una pel·lícula com aquella fins el punt que li va dir: Necessites un compositor millor que jo per aquesta pel·lícula. Sabeu quina va ser la resposta de Spielberg: Ja ho sé, però estan tots morts!
Entre 1710 i 1720, Telemann va escriure l’únic concert per a trompeta i va ser un dels primers concerts per a trompeta d’un compositor alemany (fins i tot alguns estudis diuen que potser sigui el primer).
Telemann agafa l’estructura típica de l’època amb el nom de Sonata da Chiesa formada per quatre moviments alternant lent-ràpid-lent-ràpid i crea aquest fantàstic concert. Per trompeta era un concert realment difícil per l’època perquè la trompeta no tenia les mateixes característiques que, en l’actualitat, i la seva execució podia arribar a ser esgotadora.
