És ja preocupant la quantitat de partits on una part és magnífica i l’altra és un despropòsit.
També el nivell de certs àrbitres d’aquesta categoria, que sovint et fan plantejar si són àrbitres o són gent que troben pel carrer de la localitat on es juga el partit, el vesteixen de fosforito, li posen un xiulet a la boca, i carril.
Força gent coincideix que la primera part que va fer el Nàstic aquest diumenge és de les millors que s’han fet en aquesta temporada. Fins al penal, el partit era immaculat i vam estar a punt de marcar un, dos o tres gols.
Però el destí i una possible miopia van assenyalar un penal en contra que tot i ser aturat per Bernabé, el refús li va caure a un jugador de La Nucía que no va fallar.
Des de llavors i fins al segon gol, el Nàstic es va desconnectar, en general. Amb el 2-0, ja, bona nit.
El misteriós cas del Doctor Jekyll i Míster Nàstic.
