Quiròfans reconvertits, urgències plenes, llits en sales que no són habituals, pacients a hotels i metges voluntaris donant un cop de mà aquests dies. Aquesta és la realitat actual de la sanitat afrontant la crisi del COVID-19. Els hospitals estan plens, els Centres d’Atenció Primària s’han reconvertit i han canviat el seu funcionament habitual de feina, i les proves no urgents s’han postposat, de moment, sense data.
La sanitat, segurament, és la que pateix de forma més directa el resultat d’aquesta pandèmia. Però tot i això porten anys, i anys de retallades, tancament de llits, quiròfans i denunciant les males condicions laborals del personal sanitari. Ha influenciat tot plegat per arribar en aquest punt?
Marc Palau, personal sanitari de l’Hospital Santa Tecla de Tarragona, ha explicat l’increment exponencial de pacients que han tingut aquests dies, i l’ús que han de fer del material de protecció, que falta a tots els llocs.
Un treball vocacional on el personal que està a peu del canó s’ofereix fins i tot a suplir torns de companys que tenen complicacions per poder ajudar.
Una altra persona relacionada amb el món sanitari, l’Adrià Castellví, explica que al CAP on treballa es nota molt el canvi de funcionament, i que ara mateix no s’ha d’anar al CAP si no és estrictament necessari i molt important.
Castellví creu que s’haurà de veure com es pot afrontar tot plegat, si arriba un pic de positius més alt del que hi ha actualment.
Una cosa és clara, hi ha més pacients i més malalts de l’habitual, però s’ha hagut de parar pràcticament tot per fer front a la pandèmia, i a més demanar material i personal sanitari voluntari.
A Tarragona fa anys que el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública denúncia el tancament de llits, la falta de quiròfans, les grans llistes d’espera que hi ha i també les males condicions laborals del personal. Marisa Cañón, personal sanitari i membre del Grup de Treball, assegura que la situació actual també és el resultat de les retallades que s’han fet aquests últims anys.
Unes retallades que s’havien fet patents a urgències, amb falta de personal i demandes constants de reforç, sobretot a les èpoques d’estiu, on hi podien haver esperes que superen les tres hores. Cañón creu que ara també es veu la problemàtica en aquest àmbit.
De fet Tarragona era l’any 2018 la segona província de Catalunya on més metges marxaven, i el motiu principal eren les condicions laborals. El mateix any es feia públic que l’Hospital Joan XXIII era el segon hospital de Catalunya amb més llista d’espera. Unes llistes d’espera que ara s’allargaran.
D’altra banda Tarragona compta amb una altra associació que defensa la sanitat pública, la Plataforma per una Sanitat Pública. El seu portaveu, Àngel Juárez, defensa que aquest virus estan “desmantelant” mentides.
Juárez també denúncia que part de les coses que passen ara són conseqüències de les retallades.
Amb tot plegat Marisa Cañón espera que tot això serveixi per a alguna cosa de cara al futur.
Per acabar, aquests dies el personal sanitari està fent torns que arriben a les 12 hores, hores extres que en principi els han de pagar. Una cosa és clara, vocació en tenen, ganes de salvar la vida de les persones també. Però per poder-ho fer necessiten recursos i personal, i si ells perden, perdem tots i totes.
