En el programa d’aquesta setmana i en els propers, parlarem dels instruments musicals. Avui comencem amb el violí.
El violí és un instrument de corda fregada fet en diferents tipus de fusta en tot el seu cos. És l’instrument més petit de tota la família i amb les notes més agudes. El violí té quatre cordes afinades entre elles per quintes i habitualment, es toca amb l’arc. També, es pot tocar amb els dits pinçant les cordes amb la tècnica anomenada pizzicato.
El violí és un instrument que no només podem atribuir a l’estil clàssic, també té molta varietat de gèneres com la música folklòrica, country, jazz, entre d’altres.
El seu origen és complex, tot i que s’atribueix al llaüt i al rebab, instruments que van tenir una gran expansió durant l’època medieval a la cultura àrab. A Itàlia, van sortir els primers antecedents a partir del rebab creant la viola. A partir del segle XVI, es quan apareix el violí, tot i que amb algunes diferències respecte a violins posteriors.
Tot i que en el s. XVII el violí es trobava bastant difós a Itàlia, no tenia prestigi. Monteverdi va ser un dels compositors que va començar a explorar les seves possibilitats musicals amb l’òpera Orfeu (1607) i des de llavors, va començar a créixer i a començar els famosos fabricants de violins (o luthiers). Cal destacar a Amati, Guarneri i Stradivari.
Des de llavors el violí s’ha estès per tot el món fins el punt de convertir-se en instrument tradicional en molts països com els àrabs.
La seva construcció està feta de fusta tova a la part superior i lateral i de fusta més dura, la tapa inferior. L’arc ha patit moltes modificacions i el model actual pertany al s. XIX quan François Tourte li va donar la corba còncava, donat que en els models més primitius era convexa.
