En el programa d’aquesta setmana, parlem de la flauta.
La flauta travessera forma part de la família de vent-fusta juntament amb el clarinet, oboè, fagot i saxo.
En el seus inicis, la flauta era fabricada de fusta i actualment, la podem trobar de metall, plata i fins i tot, or que. El seu material contribueix a una millor qualitat de so.
Durant l’època Medieval, la flauta travessera no era comú a Europa. Va arribar es d’Àsia cap a Alemanya i França. La coneixen amb el nom de flauta alemanya. En el s. XIV, la flauta es va introduir a la resta d’Europa. Durant el s. XVI, va ser un dels instruments més construïts a Itàlia i la seva popularitat es va anar difonent fins Anglaterra on destaca la gran col·lecció que tenia Enrique VIII.
Durant el Renaixement, va ser popular la flauta de bec(de pico) i durant el Barroc, la flauta travessera va tornar a ser popular. La seva construcció era feta d’un tub cònic amb 6 forats i una clau que feia el re sostingut. El seu registre era de re en dues octaves.
Al 1722, van inventar les Claus do o do#. Al 1760, sol#, si i el fa. A partir de la segona meitat del s. XVIII, es van començar a fer grans canvis en motiu de la industrialització.
Al 1800, les flautes comencen a formar part del repertori d’orquestra com per exemple en les simfonies de Beethoven. Al 1808, Frederick Nolan va inventar la clau oberta de sol que va permetre tapar dos forats amb un dit. Més endavant, els fabricants Rudall & Rose van fabricar a Londres les flautes amb 8 claus.
Al 1832, Theobald Böhm va crear la flauta actual amb el Sistema de Claus millorant l’afinació i aconseguint l’extensió de les tres octaves. Amb el temps, les flautes es van anar construint amb metall.
