Hem deixat enrere la Tecla més estranya i descafeïnada que he vist mai. Les
condicions no eren les idònies per fer celebracions al carrer que pleguessin multituds incomptables de persones ben apinyades per veure què s’hi coïa. El Covid hi ha fet més que nosaltres, està clar, i estic segura que qui ha tingut la responsabilitat de prendre la decisió d’anular els actes més tradicionals pel bé del col·lectiu, s’ho deu haver pensat molt i molt perquè la Tecla, és la Tecla, i és, com he sentit a dir moltes vegades a casa, re-con-sa-gra-da. Una barreja insòlita de tradició, cultura, bogeria i oci.
PUBLICITAT
