Jo admiro profundament aquesta persona que per fora és una “estrella” i per dins un ésser humà ple de sensibilitat, art, creativitat, tarragonisme, passió pel teatre, amistat, molts riures i alguns drames.
L’Oriol Grau Elías és, sobretot, generós i un actor i director que ha regalat sempre a la seva, la nostra, ciutat les ganes de fer TEATRE, de fer-nos riure, de crear espais creatius i fer-nos enamorar d’aquest art tan maltractat.
És el bisbe de Dames i Vells, el Palomino d’El Terrat, l’home de les mil cares de cadascuna de les obres que ha fet, fa i farà, el director, actor i guionista i, el més important, el veí que passeja per la part Alta, que cuida del seu hort ecològic, que fa un vermut amb els amics i que encara plora la mort de l’amor de la seva vida.
Jo sóc fan, molt fan de l’Oriol, de com fa les coses, de com viu la vida, de tota la màgia que guarda en aquest cos que sempre s’amaga darrera la discreció i del talent que respira per cada racó de la seva pell.
(Aquest brindis i aquesta estoneta a ritme de Bollywood va per tu Xavi)
