Tarracròpolis és des d’aquest dilluns un nou espai per visitar i conèixer el patrimoni històric de Tarragona. S’ubica a l’interior del Museu Bíblic Tarraconense i consta d’un parell de sales que, a la pràctica, són un recorregut geològic, històric i arquitectònic per la història de 23 segles de la ciutat. La Tarragona romana, la medieval i la contemporània se superposen i permeten establir un relat per aprofundir en el coneixement. El projecte, que ha comptat amb el suport de diverses institucions i entitats, té encara potencial per créixer, ja que a deu metres sota terra s’hi amaguen més de 100 metres de galeries laberíntiques d’un refugi de la Guerra Civil perfectament conservat i que va arribar a acollir 700 persones.
Tarracròpolis és el resultat de més de vint anys d’investigacions de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Bíblic Tarraconense. A banda, també hi han col·laborat el Consell Comarcal del Tarragonès, la Diputació de Tarragona, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, l’Arquebisbat de Tarragona, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, i la Fundació Privada Mútua Catalana. L’espai ja és visitable tant físicament com a virtualment, a través de la web de l’ICAC i la voluntat dels impulsors és que sigui un reclam turístic més per a la ciutat i que serveixi d’espai per al coneixement d’escoles i universitat. El pressupost s’estima en uns 80.000 euros i ha requerit tres anys de treballs.
A la primera sala hi ha una col·lecció d’epigrafies, algunes de les quals són rèpliques, que hi ha a Tarragona. Des de la que es conserva a l’interior de la Torre de Minerva i que és la més antiga de la península ibèrica fins a una de 1995 que hi ha al claustre de la catedral. Al centre, dues maquetes permeten al visitant situar-se respecte l’antic recinte de culte imperial de Tàrraco. Precisament una part d’aquest recinte -també conegut com a temple d’August- forma part de les parets del museu actual. Es tracta d’una exedra pagana, el descobriment de la qual va ser el punt d’inici del projecte. Des d’aquest espai també hi ha una finestra que permet contemplar una de les cantonades de l’exedra i que formen part de l’edifici annex, actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès.
La segona sala, més austera a nivell de museïtzació, era una antiga cisterna, probablement romana, segons els investigadors. Però durant la Guerra Civil va servir de refugi antiaeri i va arribar a acollir 700 persones.
Opcions de futur
De fet, el refugi es va ampliar cap al subsòl, ja a deu metres sota terra i per sota la cisterna. Aquesta zona, de moment, encara no és accessible per al públic tot i que està en perfecte estat de conservació. Hi ha més de cent metres de túnels amb tres sortides a l’exterior: una al Museu Bíblic, una segona al carrer de les Coques i la tercera al carrer de Santa Tecla. Muñoz ha explicat que només amb uns quants punts de llum i una mínima intervenció valorada en menys de 15.000 euros es podria obrir a la ciutadania. El director també aposta per col·locar un vidre a la sortida del carrer de les Coques que permeti l’entrada de llum natural i, a la vegada, poder contemplar el lateral de la catedral des de l’interior del refugi. Perquè això sigui realitat, la pilota està a la teulada de l’Ajuntament de Tarragona, que de moment no ha col·laborat amb Tarracròpolis.
