El Museu del Vidre de Vimbodí busca nou vidrier artesà. Paco Ramos es jubila després de 23 anys oferint demostracions en directe de vidre bufat i l’Ajuntament, propietari del museu, vol trobar-li un substitut en un gremi on la continuïtat és minsa. De fet, el museu és l’únic equipament dedicat al vidre a tot Catalunya. No hi ha cap lloc similar ni escola per formar-se. Fins i tot diversos artesans han hagut de fer cap al museu per llogar l’espai i poder crear les seves obres. El consistori es planteja triar un nom entre joves vidriers, com els que han fet ús de les instal·lacions. Ramos és l’ànima d’aquest espai, on hi treballa des de 1997. És un dels últims artesans catalans dins de la professió. El seu relleu no serà bufar i fer ampolles.Era professor de vidre calent a Barcelona, especialitzat en peces creatives. Buscant un canvi d’aires, Paco Ramos es va establir a Vimbodí on es va centrar en la seva passió: el vidre tradicional català. Conscient que era un sector “mort i enterrat” des feia dècades, amb un mercat pràcticament obsolet, Ramos igualment s’hi va llançar de cap. “M’agradava massa”, diu a l’ACN. Va arribar a un acord amb l’Ajuntament per fer producció pròpia i per al museu.
En un museu on s’han arribat a rebre fins a 20.000 visitants l’any, enguany la covid-19 ha frenat les visites, però no la producció. La peça estrella que més cops ha elaborat Paco Ramos són els setrills matrimoni -n’ha arribat a fer una desena de varietats-, si bé la més complexa assegura que és l’almorratxa. Després de 23 anys de treball, al maig es jubilarà i el museu es quedarà sense el seu mestre artesà de referència. Ramos defensa l’entrada de nous vidriers.
De fet, ja fa un temps que el taller acull vidriers externs que lloguen l’espai per dur a terme les seves obres, una sortida que ajuda a fer el museu més sostenible. Hi han fet estada des d’un jove vidrier que ha elaborat peces per distribuir a Alemanya, a mestres emergents com el valencià Rafa Abdon. Són alguns de les joves promeses del vidre que han passat pel museu. “Cal que vingui gent de fora més jove, i no és l’opció més vàlida, és l’única”, sentencia Ramos.
El museu, situat dins del poble, es composa de dos àmbits: una exposició permanent a la primera planta i un taller, modern i preparat, a planta baixa, on es fan les demostracions. El taller va renovar les instal·lacions, ara fa un parell d’anys, amb un nou forn elèctric de fusió que substituïa l’anterior de gas, així com unes arques on es refreden lentament les peces, i es va reordenar tot l’espai. Va ser la primera gran intervenció des que va obrir el museu l’any 1993.
L’Ajuntament de Vimbodí ara està avaluant com encarar el futur d’aquest singular equipament. Entre les sortides que es tenen en ment, es contempla traspassar la plaça ja existent a un nou vidrier. “Tampoc descartem la possibilitat de concedir el taller a un jove artesà que pugui ocupar-se de l’espai i exploti la producció de peces de vidre de tota la vida, i alhora obrir el museu al disseny propi i atendre encàrrecs exclusius”, apunta l’alcalde Joan Canela.
L’alcalde qualifica el museu com el “pal de paller” i un dels pols d’atracció turística de la zona, junt amb espais d’interès molt visitats, com el monestir de Poblet, el castell de Milmanda, les llegendàries vinyes d’on Torres en produeix vi, i tot el paratge de les Muntanyes de Prades. “Necessitem que el museu sigui una potència que ens aporti gent cap al poble, i amb el nou vidrier ho potenciarem encara més, amb una nova forma de treballar el vidre”, afegeix.
Així, el plantejament és poder assumir encàrrecs específics a demanda sense, però, deixar d’elaborar les peces més tradicionals que es feien en aquesta regió a principis de segle. “Hem de tenir clar cap a on tirarem en un mes: si mantenim la plaça de vidrier o concedim l’espai a algun jove emergent amb les idees obertes a fer disseny propi; per exemple, Abdon és vidrier de renom que no té taller propi”, esmenta l’alcalde, que afirma tenir ja alguns contactes.
L’Ajuntament vol aprofitar l’imminent relleu, de cara a la primavera, per donar un altre “aire” al museu i atribuir-hi una nova “visió” del vidre, sempre reconeixent la gran tasca feta per Ramos, en “contribuir a donar a conèixer Vimbodí com a vila vidriera”. Paco Ramos, amb 63 anys d’edat i una extensa trajectòria en l’art del vidre, és membre fundador de la Associació Catalana de les Arts de Vidre (ACAV) i ordenat mestre artesà vidrier el 2008.
