El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha convocat aquest dimecres la primera trobada del Comitè Tècnic de Seguiment del bernat mabrejat (Halyomorpha halys). El principal objectiu d’aquest grup de treball és donar a conèixer la situació d’aquesta plaga a Catalunya i els estudis desenvolupats i establir de manera conjunta les mesures més adients per a la seva prevenció i lluita. Aquesta xinxa asiàtica ja s’ha trobat en 163 municipis del país i es tem que comenci a provocar danys aquest estiu en cultius agrícoles de fruiters i hortalisses. A més del Departament i l’IRTA, formen part del Comitè el sector productor i de la planta, organitzacions agràries, agrupacions de defensa vegetal, universitats i diputacions.
La xinxa Halyomorpha halys és un insecte hemípter d’origen asiàtic (nadiu de la Xina, el Japó, Taiwan i les dues Corees). És una plaga molt polífaga que afecta arbres ornamentals, fruiters, cultius hortícoles, conreus extensius, entre altres. Les nimfes s’alimenten de fulles, tiges i fruits, i els adults dels fruits. Les fulles afectades poden presentar deformacions i àrees necròtiques. En fruits, produeixen petites taques necròtiques, forats i decoloracions, i causen deformacions.
Afectacions greus en altres països
Als Estats Units, on també s’ha introduït aquesta plaga, està causant pèrdues econòmiques greus en fruiters, cultius hortícoles, blat de moro i soja. A Itàlia, es calcula que els danys van superar els 740 milions d’euros el 2019 i són particularment importants a les regions del nord del país, especialment en fruiters però també en altres cultius.
Per intentar minimitzar els efectes d’aquesta plaga en fruiters i conreus a Catalunya, el Departament d’Agricultura, mitjançant el Servei de Sanitat Vegetal de la direcció general d’Agricultura i Ramaderia i en col·laboració amb l’IRTA, està duent a terme un seguiment intensiu de la plaga. Participen en aquest seguiment de manera activa també la ciutadania i les ADV, i es complementa amb estudis del comportament a Catalunya i del seu cicle biològic, i de les estratègies més idònies de control com ara productes fitosanitaris, moments més adients de control, lluita biològica o xarxes antiinsectes.
A més, també des de la conselleria s’han mantingut reunions amb les diputacions i tramès escrits a tots els ajuntaments del país demanant col·laboració en la detecció de la plaga i per informar-los sobre les mesures de control. La intenció és poder treballar conjuntament per conèixer no solament l’abast de la dispersió de la plaga, sinó també evitar al màxim l’afectació als camps de conreu.
El bernat marbrejat, present en 163 municipis
A Catalunya, es va detectar l’any 2016 i actualment ja se l’ha trobat en 163 municipis. La plaga es localitza principalment a l’entorn urbà, però hi ha el perill que comenci a provocar danys en cultius agrícoles el pròxim estiu, sobretot en fruiters i hortalisses.
Aquest bernat es desenvolupa i reprodueix en espais verds i cultius, i quan arriba la tardor cerca refugi als edificis, cosa que provoca molèsties a la ciutadania. El cicle anual té dues fases. Per una banda, la fase de primavera-estiu, en què s’alimenta i reprodueix a les plantes. Per altra, la fase de tardor-hivern, en què hiverna, sense alimentar-se. A la primavera, surt dels seus refugis per desenvolupar-se en plantes de jardins i plantacions agrícoles.
L’estiu del 2020, es va detectar en cultius d’hortalisses del Baix Llobregat i en fruiters de l’Alt Empordà, tot i que no se’n van detectar danys. El Servei de Sanitat Vegetal està en alerta i treballa conjuntament amb les ADV en la prospecció d’aquestes zones. Des d’Agricultura remarquen la importància perquè, en cas de detectar aquesta xinxa, s’informi ràpidament el Servei de Sanitat Vegetal, el personal tècnic de l’ADV o l’ajuntament.
El Departament ha editat una guia tècnica, redactada per experts del Servei de Sanitat Vegetal, l’IRTA, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona per divulgar els darrers coneixements sobre la plaga. La guia mostra la biologia de l’insecte, les claus i els detalls que han de permetre diferenciar-lo d’altres espècies de bernats d’aspecte similar, i els mètodes de control més eficaços sobre els quals s’està treballant a escala europea i mundial, i també a Catalunya.
