La víctima del Montmell reclamava als acusats 9.000 euros per una plantació de marihuana

Els dos germans acusats de matar el seu cunyat al Montmell (Baix Penedès) l’agost del 2017, van acabar amb la seva vida perquè aquest els reclamava una inversió de 9.000 euros que havia fet en una plantació de marihuana que compartien. Així ho ha declarat aquest dilluns a l’Audiència de Tarragona la dona de la víctima, que alhora també és germana dels dos processats.

Pla mitjà dels tres acusats per l'homicidi d'un home al Montmell -d'esquerra a dreta, José, Joaquín i Bacari- asseguts d'esquenes a la sala de vistes de l'Audiència de Tarragona, el 8 de març del 2021. (Horitzontal)
PUBLICITAT

La testimoni ha explicat al jurat popular que Joaquin volia “treure” el seu marit del negoci i que Junior el substituís, i que el fet que Diego els reclamés la inversió va fer que l’assenyalessin com “un enemic en comú”. A més, ha dit que primer va creure que l’havien segrestat però que ara té clar que el van matar i que van ocultar el cadàver.

La primera sessió de la vista oral s’ha centrat en la declaració de Mónica, que feia deu anys que mantenia una relació sentimental amb la víctima i hi tenia tres fills en comú. Alhora, Mónica és la germana dels dos principals processats, Joaquín i Bacari Junior, i filla del tercer processat, José, a qui l’acusació particular -però no la fiscalia- considera partícip del crim.

En la seva declaració, la dona ha explicat que cap al juny del 2017 en Diego va començar a reclamar a Joaquin que li retornés la inversió que havia fet un any enrere per muntar la plantació de marihuana. La seva intenció, ha dit, era recuperar els diners per traslladar-se a viure a Astúries. La dona ha apuntat que Diego s’encarregava de regar i cuidar les plantes, i que Joaquín s’ocupava de donar sortida a la droga.

Mónica ha relatat que el 9 d’agost Diego va anar a l’habitatge situat al carrer de La Haya i que, en no trobar-hi a ningú, va trencar la porta del pàrquing de la plantació amb el propòsit de recuperar i revendre una part del material que hi tenien, sense aconseguir-ho. Posteriorment, ha apuntat que Joaquín va trucar la víctima i que van quedar que es trobarien el 13 d’agost a la casa per aclarir-ho.

Diego va acudir a l’habitatge durant la tarda-nit del 13 d’agost del 2017 però, en no trobar-hi a ningú, va trencar la porta d’accés. Posteriorment, la dona ha explicat que Joaquín va envia a Diego missatges amenaçadors, en els quals deia que “li rebentarien el cap”, i que el 14 d’agost a la tarda Joaquín el va trucar i el va citar novament a la casa “per arreglar els problemes que tenien”.

Mónica ha relatat que el seu marit se’n va anar ràpidament, amb molta ansietat, sense agafar les ulleres, la documentació, ni la cartera. “Es va posar les vambes, va agafar les claus de la furgoneta i un bat de beisbol enrotllat entre una samarreta. Anava amb ganes de pegar-se, que tot se solucionés i que li donessin els diners”, ha reconegut ella.

La dona ha declarat que, al cap d’una hora, va trucar l’home i que no va obtenir resposta, per la qual cosa va decidir apropar-se al domicili on suposadament s’havien citat. Allà ha dit que “no hi havia res” ni ningú i que sospitava que l’havien pogut segrestar. Una aplicació per localitzar telèfons mòbils ha dit que va situar el terminal del seu marit al Prat de Llobregat i que l’endemà s’hi va plantar perquè allà és on vivia Joaquín.

La dona ha relatat que al domicili s’hi va trobar el seu pare i l’acusat, entre d’altres, i ha dit que van tractar-la de “boja” quan ella els va preguntar què li havien fet al seu marit. Segons ella, Joaquín va dir-li que no havia anat a la casa on tenien la plantació de marihuana. “Pensava que en algun moment me’l tornarien i que el deixarien tirat a la porta de casa, però no he tornat a tenir cap notícia d’ell”, ha manifestat entre llàgrimes. Segons la dona, el seu pare, José, també està implicat en el crim.

Responent a les preguntes del fiscal, Mónica ha explicat que el seu marit també estava enemistat amb l’altre germà, Bacari Junior, perquè un parell d’anys enrere Diego li va clavar una bufetada per un deute i Junior “li va agafar molta mania”. D’altra banda, Mónica també ha arribat a dir que els processats veien amb mals ulls la gent estrangera que venia aquí i que creia que “li tenien un punt de mania a en Diego perquè era colombià”.

L’acusació particular diu que la víctima va patir una “emboscada”

En el seu escrit, l’acusació particular considera que la víctima va ser objecte “d’una veritable emboscada” per part dels tres processats, que presumeix que anaven “armats”. Segons el relat que ha sostingut l’advocat de la família, els tres individus van actuar plegats i van acabar amb la vida de la víctima segurament colpejant-lo amb un objecte contundent i després van ocultar el cadàver “possiblement per alguna zona muntanyosa”.

La representació de la família sol·licita 25 anys i mig de presó pels delictes d’assassinat i danys amb incendi o, alternativament, 18 anys de presó per homicidi amb traïdoria i danys amb incendi. En ambdós casos aprecia la circumstància agreujant d’abús de superioritat. També demana que els processats no puguin apropar-se a la dona i fills de la víctima durant 10 anys, i que els indemnitzi amb 500.000 euros.

De la seva banda, la fiscalia demana per als dos germans 15 anys de presó per homicidi amb l’agreujant d’abús de superioritat, i 2 anys més de presó per danys amb incendi per la crema de la furgoneta de la víctima. En concepte d’indemnització, proposa que paguin conjuntament i solidària 120.000 euros a cadascun dels tres fills menors de la víctima; 90.000 euros a la dona de la víctima i alhora germana seva, i 50.000 euros a la mare del mort.

Les defenses demanen la lliure absolució

De la seva banda, les defenses dels dos principals acusats neguen la seva implicació en els fets i en demanen la lliure absolució. La defensa del sogre, que només està acusat per l’acusació particular, sosté que José no va participar en l’homicidi ni va encobrir els presumptes autors. Segons la seva defensa, el seu net i altres testimonis el van ubicar en un bar de la urbanització.

PUBLICITAT