Els mercats són aquells llocs on podem trobar moltes històries dins. Des de les parades que porten tota la vida, fins a les més noves. Per tothom el mercat és un lloc molt personal.
Hi ha persones que han passat tota la vida. I que fins i tot la seva infància està lligada en aquest indret.
L’Aroa Pérez és un dels caps visibles de Formatges Magda. La seva mare va obrir la parada fa més de 30 anys. I quan era petita ja estava al darrere el taulell.
Tot i que inicialment va estudiar turisme, i va viure fora uns anys ara ha tornat per estar a la parada, juntament amb la seva germana, són part del relleu generacional.
L’Oriol és un cas similar a l’Aroa. Tot i això la seva generació ve de més enrere. A la seva parada als davantals que porten es pot llegir des de 1903, el seu besavi ja tenia un comerç, molt diferent de l’actual. A poc a poc va agafant el relleu d’Albert Ribot, tot i que va estudiar dret.
Els dos coincideixen en explicar que des de petits la paraula mercat sempre ha estat al seu vocabulari.
Els dos han vist tot el procés i l’han viscut, de les carpes, al recent Mercat Central renovat. I qui també ho ha fet és l’Anna Sallent, responsable de Casa Pladevall, on fan menjars per emportar-se. De fet van ser dels primers comerços a introduir-ho en aquest recinte, ara fa més de 20 anys.
Durant la pandèmia no van tancar ni un dia la parada, i van començar a fer més serveis a domicili de l’habitual. Precisament el tracte personal fa que es generin vincles amb els clients.
Els tres coincideixen que ara l’espai va molt més enllà de fer la compra, si no que és un punt on desenvolupar altres activitats i de socialització.
En aquest camí està el Mercat de Torreforta. Ja fa temps que es posen esforços per poder omplir les parades que queden buides, i que es torni un punt neuràlgic del barri.
L’Hèctor Rebenaque havia treballat en diferents oficis. Sempre pensava en muntar el seu negoci i va decidir apostar pel Mercat de Torreforta. Ara se’l pot veure a la fleca HR Bakey, on s’ha fet el seu lloc.
La pandèmia ha generat molts problemes, però també oportunitats. De fet l’Oriol ha pogut començar a tenir una terrassa a la plaça Corsini, que espera que segueixi en el futur. I si parlem de com es veuen d’aquí a uns anys, ho tenen clar.
