Buscant una vida digna

L’augment de Menors Immigrants no Acompanyats que han arribat a les nostres terres s’ha fet notable aquests últims anys. Ja fa temps que Catalunya s’ha convertit en una terra d’acollida per aquests joves no acompanyats que busquen una vida digna.

Si parlem de xifres, podem dir que actualment al Camp de Tarragona, fins al novembre d’aquest any, n’acull 498, el 96,2% són homes, mentre que el 3,1% són dones, i tenen entre 16 i 18 anys. Els seus llocs de procedència es divideixen bàsicament en tres: el Marroc, l’Àfrica subsahariana i el Magreb, excloent la part marroquina. Des del 2015, fins al 30 de novembre del 2019, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Catalunya ha acollit 886 joves no tutelats d’entre 15 i 17 anys que han arribat a les nostres comarques. Ester Cabanes, Directora General de la DGAIA, ha explicat per què venen aquests joves.

Problemàtica entre joves i veïns a la Part Alta

Al centre de Tarragona, a la Part Alta, hi ha un centre d’acollida que ha aixecat molta polèmica entre els veïns del barri.

El barri ha notat un augment dels robatoris i de la inseguretat, i alguns veïns i veïnes ho atribueixen a aquests joves. L’Associació de Veïns de La Catedral va engegar una recollida de signatures per expulsar del barri “els estrangers que fan delictes”. Una iniciativa que va portar molta polèmica. El seu President, Jordi Ferré, assegura que ha tingut un gran èxit.

Ferré també creu que el problema no és amb aquelles persones que estan al centre, sinó amb aquells que fan 18 anys i surten fora. De fet des de l’Associació de Veïns de la Catedral volen portar alguns d’aquests joves al pròxim plenari de l’Ajuntament de Tarragona per exigir que els donin feina. 

El President de l’Associació de Veïns assegura que han parlat amb aquests joves, i que la majoria viuen en pisos tutelats, i la seva intenció és que els polítics s’impliquin amb aquestes persones en diferents àmbits. També són crítics amb la feina de la Generalitat.

Ester Cabanes, Directora General de la DGAIA, ha explicat que quan tenen 18 anys aquestes persones tenen dret a decidir si volen estar en un pis que depèn de la Generalitat i seguir la seva formació o buscar feina, o també poden rebutjar aquestes ajudes.

Des de la DGAIA, conscients d’aquesta problemàtica a la Part Alta de Tarragona, van proposar fer reunions amb els joves i els veïns del barri. La DGAIA assegura que s’han fet, però el President de l’Associació de Veïns de la Part Alta, Manel Rovira, diu que no s’han fet. 

Rovira també considera que hi ha una problemàtica, i fa referència en aquests joves majors de 18 anys.

Davant tot aquest conflicte, entitats del barri, i una part de veïns i veïnes han decidit conèixer millor aquests nois i noies i donar un cop de mà en la seva integració. Per això des de fa setmanes duen a terme una iniciativa que s’anomena “treure el te” on prenen te amb ells i elles i els coneixen més. A més també fan assemblees per proposar activitats i mirar de portar-les a terme. Així ho ha explicat Nil Martínez, treballador social.

Martínez reconeix que la iniciativa de “treure el te” està tenint bona acollida i que els veïns es van apropant. D’aquesta manera es comença a fer vincle entre els joves i la gent del barri. Des de la DGAIA veuen aquesta iniciativa com a molt positiva per diferents raons. 

Nil Martínez, que treball en un dels centres de Catalunya, assegura que el millor és que els joves no arribin a la majoria d’edat en un d’aquests centres de primera acollida, sinó que els derivin en altres indrets. Però això no sempre és així, ja que molts arriben amb 16 o 17 anys, i s’han de fer els passos per regularitzar la seva situació. Els problemes deriven quan aquestes persones no tenen l’actitud adequada i han d’abandonar el centre. 

Davant tot plegat la DGAIA i l’Ajuntament de Tarragona posen en marxa la figura del dinamitzador cívic que haurà de fer d’enllaç entre la DGAIA i els Ajuntaments, per fer un treball de desestigmatització. Tot això està previst que es posi en marxa ja, perquè estan acabant les contractacions.

Sembla que el conflicte sorgeix quan els joves arriben a la majoria d’edat. Un moment on poden triar que volen fer, i on la Generalitat ja no té la seva tutela. A més també estan acompanyats d’altres problemes i les institucions no donen abast, no disposen dels recursos suficients. Tot i això on no arriben les institucions hi ha accions veïnals que intenten ajudar i integrar tots aquests joves que es troben desemparats buscant una vida millor que la que tenien al seu lloc de procedència.

PUBLICITAT