L'edifici de l'Antiga Audiència té una quantitat de coses interessants sorprenents. Només a l'entrar, et rep una passarel·la de vidre envoltada de runes romanes, i et dóna la benvinguda una maqueta de la Part Alta. La Tarragona del segle II A.C. S'aixeca orgullosa per mostrar els detalls que han anat canviant amb el pas del temps, però el que és encara més interessant, aquells que s'han mantingut estàtics al llarg dels segles. Carrers que ara es cargolen tal com ho feien abans, places petites amagades entre façanes que ja veien jugar a la canalla fa un mileni... Tot respira l'aire tarragoní, el segell identitari que lluny de perdre's, sha anat reforçant i moldejant amb el temps. La maqueta va ser una creació artística d'Elies Torres, de Claramont.net. Per tal de que fos històricament acurada, el projecte el van dirigir els arqueòlegs Lluís Pñol, del Museu d'Història, i Josep Maria Macías i Jordi López de l'ICAC. La maqueta no només és interessant d'observar, també és un element bonic, estèticament cuidat, que fa les delícies de centenars de visitants al llarg de l'any.

La majoria de persones són dretanes. Aquells que tenen la mà esquerra com a dominant són menys, i això és una costum que ve de lluny. Malgrat que durant un temps utilitzar la mà esquerra estigués mal vist per costums religiosos, la dominància de la dreta ve de més lluny, tal com ha demostrat l'IPHES. Els paleontòlegs creies que els neandertal havien estat la primera espècie en tenir una lateralitat clara, però els estudiosos de Tarragona han trobat proves, també, en els avantpassats dels humans. Concretament en l'Homo habilis, la primera espècie antessessora de l'humà actual. Ho han descobert estudiant 120 individus prehistòrics i les marques que van deixar en el seu entorn proper.

Tarragona compta amb alguns espais públics dedicats a la cultura, siguin públics o privats. Entre ells el Museu del Port, un espai de divulgació cultural estable al costat del Mediterrani i al bell mig de la zona pescadora. El museu preserva la tradició cultural vinculada amb el patrimoni marítim i portuari. Des de l’any 2000 el museu té la seva residència permanent en l’antic magatzem, del Refugi 2, construït a mitjans del segle XX. A més, l’art traspassa les parets del refugi amb la Ruta Patrimonial del Port de Tarragona. Quatre quilòmetres que recorren la línia de costa amb una dotzena d’espais de valor patrimonial marcats amb panells informatius. Un ruta des del Museu del Port fins al Far de la Banya

Que Síria està en guerra, que es vulneren drets humans i que viu en situació de tragedia constant no és cap secret. Es tracta d’una crisi humanitària, fruit d’un conflicte bèl·lic, i que ha obligat a més d’onze milions de persones a fugir de casa seva. Però una cosa és saber-ho, i l’altre és veure-ho. David González és fotoperiodista especialitzat en conflicte. L’estiu de 2014 el va viure a Jordania i va fer fotografies de la migració sense precedents del país. Parla de persones concretes, com la jove Nafla, fil conductor de l’exposició, des de la por a casa fins a l’exili. En catorze fotografies es segueix el recorregut d’una persona que en representa a milers.

Ens acomiadem del festival internacional de Teatre Clàssic de Mérida amb l’obra “Cal·ligula”, sobre les tensions de poder d’un dels emperadors romans més polèmics de la història. Albert Camús és l’autor d’aquest drama històric, que arriba a Tarragona amb una aposta ferma del seu director, Mario Gas. Ell reflexiona sobre la complexitat humana, lo absurd de la existencia, el patiment i el preu del poder.  Així finalitza la major aposta teatral del programa cultural dels Jocs Mediterranis, al teatre Tarragona, dissabte i diumenge a les 21.30.

L'art pot prendre milers de formes diferents. Malgrat que el primer que ens ve al cap és la pintura, l'escultura o fins i tot l'arquitectura, l'art no té barreres i qualsevol element pot ser art si l'artista ho decideix, fins i tot la llum. El Museu d'Art Modern compta amb una peça creada a partir de la llum, alumini i acer inoxidable. Un cercle que brilla amb llum de neó anomenada "Silenci diari" de la reusenca Ester Ferrando. Exposada de forma permanent amb la col·lecció de contemporani, il·lumina amb llum pròpia la sala del Museu.

El Museu d'Art Modern compta amb una important col·lecció de bronze nu de l'artista Julio Antonio.