Torna el cicle poètic "Veus de Poeta", que posa en valor la tasca d'un poeta local, amb lectures dramatitzades dels seus escrits. Cada poeta té el seu estil personal, i així es reflecteix en el cicle, que adapta cada acte a la indosincràcia de l'autor. El primer autor en rebre aquest reconeixement va ser Marcel Pey, representant de la generació dels 70 i del corrent underground en la literatura catalana. Aquest dimecres, i sota el títol, Recital poètic: Viure és un boomerang, parlem de la tarragonina Isabel Ortega guanyadora del premi de poesia Comes i Maduell 2001, ha publicat quatre llibres de poemes.

El Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida ha fet parada a Tarragona. Després d'haver portat l'obra Èdip Rei aquest cap de setmana és el torn de Calígula. És el primer cop que aquest prestigiós teatre para a Tarragona, tot i que no descarten que en un futur porti altres representacions. El principal objectiu segons expliquen és apropar dues ciutats llunyanes que comparteixen cultura. Així doncs tothom qui vulgui podrà veure Calígula al Teatre Tarragona el dissabte 16 de juny.

El vestíbul del Museu d'Art Modern de Tarragona dóna la benvinguda al visitant amb la primera mostra artística. Dues dones capten l'atenció, dues escultures de marbre italià i de pedra de Floresta, altes i elegants. La priemra és Figura de dona, de l'artista canonjí Salvador Martorell. Una peça de la primera meitat del segle XX, amb una dona vestida amb robes quasi transparents que clava la mirada endavant, amb expressió trista o melancòlica. L'altre és la Venus Española, de l'artista de Móra d'Ebre, Julio Antonio. Data de 1917 i s'alça quasi dos metres. La dona, en aquesta ocasio, va nua i mira el terra, emntre fa el gest de cobrir-se amb una tela. Dues escultures de gran format similars en concepte però molt diferents en forma, que guarden la porta.

Els castells són un element imprescindible en la configuració del mapa cultural català i tarragoní, gràcies a les quatre colles de la ciutat. Són també part de l'arquitectura de la ciutat, amb un teixit de places clau en la temporada castellera. Les actuacions on participen totes quatre colles comencen a la rambla Nova per Sant Jordi i finalitzen per la mercè a la plaça de les Cols. Durant aquest interval també se les pot veure compartint plaça a la Font, al Pla de la Seu i a les Cols una vegada més. Així, participen de la celebració de dates senyalades, com és Sant Joan, Sant Magí, la Diada de l'11 de setembre i Santa Tecla.

Els investigadors de la URV tornen a sopendre amb els seus invents i investigacions. Aquesta vegada, han descobert una manera de produir energia neta que és deu vegades més ràpida que la biomassa. El sistema imita a la fulla d'un arbre, i absorveix CO2 a alta velocitat per a transformar-lo en combustible. Així, els científics observen la natura i n'aprenen, utilitzant els recursos que ofereix però sense abusar-ne. L'aparell fa la fotosíntesi però a càmara ràpida i els investigadors la reconverteixen en energia renovable.

És el primer segle DC i l'emperador August està treballant en el creixement de la Tàrraco romana, però aquesta necessita aigua. Així, es contrueix el major aqueducte del territori. La construcció avança a pas ferm, quan una ventada enderroca tota la feina feta. L'arquitecte, desesperat, assegura que només un diable podria construir un pont que aguantés un mileni. Així, Satanás se li presenta al davant, i li ofereix construir el pont a canvi de l'ànima de la primera persona que begués l'aigua de l'aqüeducte. Fet el tracte, el dimoni construeix el Pont la mateixa nit, però els constructors fan que un ase sigui el primer en beure. Aquesta és la llegenda del Pont del Diable, una de les construccions romanes més importants de Tàrraco, i que encara ara atreu milers de visitnts cada any.