Comença el Taller d’Art Mural “SPAM!”. Sant Pere i Sant Pau Art Mural arriba al barri per expressar-se i mostrar-se a parets i places. Una marca que sumarà a joves i entitats per una causa i oportunitat única.

Com diuen, els viatges ens ajuden a trobar-nos a nosaltres mateixos.

El Pesaj, o la Pasqua jueva, és la festa que commemora l'alliberament del poble jueu del jou de l'esclavitud. Aquestes festes duren una setmana, que enguany s'ha celebrat del 31 de març a avui mateix. És una de les tres festes de peregrinatge que celebra la comunitat jueva al llarg de l'any i considera especialment sagrats el primer i l'últim dia de la festivitat. Així doncs, durant la setmana no han pogut menjar alguns aliments, com els derivats de cereals fermentats, i és costum menjar el pa no llevat, elaborat amb farines i i aigua. Diversos col·lectius catalans han organitzat actes de celebració.

La lluita femenina no té, ni ha tingut mai, fronteres territorials, racials, o generacionals. Europa ha estat un focus de canvi, però també ho ha estat llatinoamèrica. Amb les seves peculiaritats, pròpies de la cultura i la societat de Sud Amèrica, les dones han reivindicat el seu paper en el món, i el seu dret a viure lliurement. A Tarragona s’explica el seu caràcter combatent a través de l’exposició de Laure Solé, “Dones, cos i territori”. Es defineix com un mapa de rutes, bategades i resistències a través del testimoni de dones rurals. S’exposa a la urv, cal Camis Catalunya, fins el 20 d’abril.

Maria Aurèlia Capmany és una dona que no es pot descriure amb una sola paraula. Escriptora, activista, lluitadora, feminista, enamorada de Tarragona. Enguany, en motiu de l'any Maria Aurèlia Capmany, es recorda la seva necessària figura en el teixit social i en les biblioteques. El seu missatge continua marcat en pedra a dia d'avui, quan les seves paraules i la seva lluita continua tant vigent com el dia que les va escriure. Per recordar-la el teatre Metropol acull l'exposició Això era i no era: Maria Aurèlia Capmany amb nosaltres, que s'inaugura aquest divendres. Per saber-ne més, sobre ella i tot el que representa, podeu escoltar el lletraferits d'aquesta setmana a la nostra pàgina web.

Fins al 15 de març es pot veure a l’Espai de Creació Contemporània – La Grey l’exposició Slasher de Marcel Pey. A l'exposició l'artista presenta algunes de les seves peces més recents. Un reflex del món en el qual vivim passat pel prisma inquietant i ple de la poètica de Marcel, acompanyant-nos a uns paratges que la majoria intentem evitar

El CSI, la serie d'investigació per excel·lència, ha marcat un abans i un després en les sèries policíaques de la petita pantalla. L'Horatio, el detectiu estrella de Miami no deixava de sorprendre a cada capítol per les seves agudes deduccions, fruit de l'observació, i per acomiadar cada crim resolt amb una frase enginyosa. Però l'Horatio tenia l'ajuda inestimable del millor laboratori forense de la història de la televisió. Ja fos una fotografia desenfocada, part d'un cabell trobat a l'escena del crim o les marques d'un cotxe a la calçada. Però que hi ha de veritat darrere aquells magnífics resultats científics? El sistema trobar una cara entre milions de fitxes policials minuts després d'haver introduit una emprempta dactilar? Les imatges d'una càmara de seguretat es poden millorar fins al punt de reconeixer el tatuatge intrincat de l'assassió? Un tros d'ungla pot ser decisiu en l'identificació d'una persona?