Ara que ja tenim aquí l’estiu (fins i tot de forma anticipada i totalment inoportuna), convé canviar el plantejament del nostre dia a dia. Més que res perquè l’estiu és molt llarg i està bé planificar activitats per fer, sols i en família, si no volem que els més joves de casa es passin tot el sant dia enganxats a les pantalles i a les maquinetes. Avui a Postals Antigues, viatges amb afores de la Tarragona "d'antes".
Les ciutats estan formades per carrers, places, edificis, avingudes, passejos… En principi, tots ells elements comuns i que es poden trobar a totes les ciutats del món, cadascuna amb les seves característiques i formes.
Fer un passeig per Tarragona i creuar la ciutat de banda a banda és una realitat molt possible. De fet, rellotge en mà, si hi posem un bon ritme, anar des de la catedral fins al Serrallo, és a dir, des del punt més elevat de la ciutat fins al més baix al costat del mar, estarem entre 20 i 25 minuts, poseu mitja horeta si ens anem entretenint mirant aparadors, detalls dels carrers i restes històriques que hi ha per tot arreu.
En aquest desè episodi de Postals Antigues, parlarem de la figura i l'obra de l'arquitecte tarragoní Josep M. Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949). Un repàs a la seva vida i al seu llegat, com sempre, a través de les imatges històriques plasmades en postals, documents i arxius.
M’atreveixo a afirmar que si habitualment els podcasts de Postals Antigues es reforcen amb imatges que crec que heu de veure, i que estan penjades a la web de la ràdio, el d’avui encara més perquè les imatges que companyen les paraules s’han perdut en l’espiral del temps i els elements que s’hi veuen, es van destruir per mala fortuna alguns i de forma malvada altres, ja fa molt de temps.
Tarragona és una ciutat molt diversa. Probablement ho fa el fet que mil pobles hagis atracat a les nostres platges i hagin comerciat, envait, culturitzat i creat una configuració humana perlada per totes aquestes mescles. I no només parlo de l’antigor més llunyana, quan íbers, fenicis, grecs, romans, jueus, van fer cap aquí d’una forma més o menys ocasional o continuada, sinó molt més propera en el temps.
Aquest any Carnaval ha estat atípic. De fet, ja hem tingut unes festes de Nadal estranyes perquè el coronavirus ens ha separat -de forma temporal però sentida-, i les següents festes del calendari i del costumari, almenys les més immediates, sembla que també es ressentiran molt de la pandèmia.
A Tarragona hi ha hagut moltes cinemes, de diferents tipus, mides, en diferents localitzacions, amb diferents aforaments, i per on han passat centenars de pel·lícules. Avui, a Postals Antigues, repassarem la història del setè art a la nostra ciutat.
