De mica en mica l’urbanisme va anar guanyant terreny i Tarragona va anar creixent muralles enfora de cara al mar. Però el problema de la distància seguia essent el mateix. La gent es podia desplaçar de diferents maneres: caminant (que era la més habitual i barata), amb carro si disposava d’ell i també, perquè no, amb tramvia. Perquè per aquells que no ho sapigueu, Tarragona tenia tramvia.

Avui a Postals Antigues us convido a fer, no només un viatge en el temps, sinó un viatge pel temps. Ara us ho explico. De moment i per començar, si voleu avançar feina i veure les postals que us he seleccionat, només cal que entreu a la pàgina web de la ràdio. Just a sota de la línia d’aquest podcast veureu les imatges a les que faré referència en un instant. Les d’avui estic convençudíssima que us sorprendran.

Fa uns quants dies, el Salvi, que sempre està a la que salta a veure si pot aconseguir nous efectius per ampliar la seva col·lecció de postals, en va comprar una de Tarragona per un preu baixíssim però que a l’hora de la veritat, va resultar que tenia un gran valor, si més no simbòlic.

Hem deixat enrere la Tecla més estranya i descafeïnada que he vist mai. Lescondicions no eren les idònies per fer celebracions al carrer que pleguessin multituds incomptables de persones ben apinyades per veure què s’hi coïa. El Covid hi ha fet més que nosaltres, està clar, i estic segura que qui ha tingut la responsabilitat de prendre la decisió d’anular els actes més tradicionals pel bé del col·lectiu, s’ho deu haver pensat molt i molt perquè la Tecla, és la Tecla, i és, com he sentit a dir moltes vegades a casa, re-con-sa-gra-da. Una barreja insòlita de tradició, cultura, bogeria i oci.

Les postals ensenyen moltes coses. Especialment com ha canviat la nostra ciutat. Donem vida a aquelles postals color sèpia des d'on descobrirem els canvis de fesomia i història de Tarragona Això sí: no us caseu mai amb un col·leccionista.