El árbol y el bosque és el nou treball d'aquesta dona que li canta a la vida, a la realitat, a la cruesa de la immigració, la violència masclista, l'amistat i mil temes més que li preocupen i li toquen la fibra com a qualsevol altre ésser humà.

Tenen la gràcia i el do de donar-li la volta a tot i fer-te ballar quan no tens ganes, cantar encara que desafinis, activar el botó de la positivitat sigui el dia que sigui i, sobretot, tenen la màgia de fer bona música i ser un grup vital.

Entre sobras y sobras, me faltas és el primer regal en forma de cançó d'Antonio Orozco. Han passat 5 anys des del darrer disc, potser els 5 anys més complicats de la seva vida, però les seves vivències (bones i dolentes) s'han convertit en un treball que no deixa indiferent a ningú, que posa la pell de gallina i que et fa sentir lliure.

Jo admiro profundament aquesta persona que per fora és una "estrella" i per dins un ésser humà ple de sensibilitat, art, creativitat, tarragonisme, passió pel teatre, amistat, molts riures i alguns drames.

Està clar que el Rock Català no seria el mateix si un bon dia aquests joves gironins no s'haguessin dedicat a la música; i és que Sopa de Cabra s'ha convertit en tot un referent per a les bandes que avui en dia omplen els escenaris. Gerard Quintana és la veu i cara dels Sopa, però amb ell sempre viatja un grup d'amics inseperables que fa més de 30 anys recorre el món regalant la seva música.

Sempre és un regal passar una estoneta amb el cantant Luis Cepeda i compartir un pa amb tomàquet, uns quants riures i parlar de la vida. És un gallec especial i m'agrada perquè no té gaires filtres. Diu i pensa el què vol i se sent lliure d'opinar si ho creu convenient. Per això li ha posat al disc "Con los pies en el suelo" per cantar-li a l'empoderament i per dir que "Me resbala cada bala y vuelvo a despegar".