CLASSIC’S TARRAGONA – P.09: ‘La figura del director’

En el programa d’aquesta setmana, expliquem la importància de la figura del director i de la seva evolució al llarg de la història de la música clàssica.

Segurament hi haurà qui es pregunti per a què serveix el director, per a què serveixen els gests, etc. El director és clau en la realització d’una peça. No només dirigeix el dia del concert, sinó que s’encarrega de preparar l’obra durant els assaigs.

En el segle XVII i XVIII no existia la figura del director. Normalment, solia dirigir el mateix compositor o algun músic de l’orquestra com el violinista com el cas del Concert per a dos violins en La menor (allegro) de Vivaldi de l’Estro Armonico.

Un altre exemple de música sense director és la música de cambra que sol estar formada per un grup reduït d’instrumentistes…Les formacions de cambra més habituals són duets (dos), quartets i quintets.

A partir del s. XIX apareix la figura del director que es dedica exclusivament a això i que es considerava imprescindible. Hans von Bülow es considera el primer director d’orquestra de la història de la música.

El director té diferents funcions en l’orquestra: treballar les intensitats, el tempo, l’estil de l’època, la finalitat del compositor, el compàs, les entrades de cada instrument, …

Actualment, podem fer menció especial a Riccardo Muti, Leonard Bernstein, Barenboim, Karajan, Dudamel i Claudio Abbado.

PUBLICITAT