CLASSIC’S TARRAGONA – P.127: La viola

La viola és un instrument musical de corda fregada. Té una mida més gran que el violí i el so és més greu i vellutat. Té un registre entremig del violí i greus del violoncel.

Va néixer al s. XIV. Al 1543, Silvestro Ganassi dal Fontego va publicar el primer mètode de viola sota el nom de Regola robertina.

La viola actual va aparèixer entre els segles XVI i XVII amb el nom de viola da braccio. Té un timbre característic molt bonic i alhora fosc. Es toca igual que el violí amb un arc i sota la barbeta.

Les seves quatre cordes també estan afinades per cinquenes amb les notes do, sol, re i la. La seva notació musical és diferent perquè es llegeix en una clau menys coneguda: la clau de do. Per qui sàpiga llegir en clau de sol, el que seria un SI, és un DO (una nota més).

Durant el s. XVII, el paper de la viola es limitava a reforçar el baix i a completar la successió harmònica. En el s. XVIII, la viola va començar a tenir un paper diferent.

Al 1731, Telemann escriu el primer concert per a violí. En els posteriors cent anys, la viola arriba als seus anys d’or. S’arriben a compondre 150 concerts de diferents compositors com Stamitz, Hoffmeister, Benda, Zelter, Rolla, etc.

Alguns compositors violistes que han desenvolupat el repertori de la viola han sigut Lionel Tertis, Paul Hindemith, Vadim Borísovski entre d’altres.

PUBLICITAT