Aquests dies parlem molt de serveis essencials, qüestionem fins i tot quins han de ser i ens referim a professions que fins ara, en molts casos, ni teníem en compte. No només estem valorant i veient com d’imprescindibles són els sanitaris, sinó que també ho fem amb les persones que netegen els carrers i els hospitals, les caixeres i caixers de supermercats, les i els responsables de productes d’alimentació o els i les repartidors/es de paquets entre molts altres.
Sembla que aquesta crisi està servint, també, per treure alguns estigmes professionals i canviar la perspectiva que teníem del nostre dia a dia. Des del capità d’un vaixell perquè les matèries primeres arribin a la indústria, passant pels estibadors, els transportistes i acabant amb repartidors s’ha demostrat que si ells es paren el món també. I aquestes persones també han hagut de canviar les seves formes de treballar.
Tarragona compta amb uns 150 estibadors que aquests dies segueixen els seus torns rotatius perquè tot allò necessari arribi a lloc. Treballen amb proteccions suficients perquè es van avançar a tot plegat així com explica Jordi Inglés, Delegat del Comitè d’Estibadors.
El Delegat del Comitè diu que és difícil que no coincideixin entre ells per la tipologia de feina que fan, però que segueixen buscant sistemes per coincidir el menys possible.
Un dels gremis que també s’està adaptant a la nova situació és el dels forners. Jordi Andreu, President del Gremi Comarcal d’Artesans Forners i responsable del Forn Andreu, comenta que estan en constant contacte amb tots els gremis de forners del territori i que tot això està creant unitat.
Andreu lamenta que moltes vegades es pensin que el pa no és un aliment bàsic i recorda que ha salvat en molts moments de dificultats.
El President del Gremi es mostra content perquè creu que aquests dies tothom reconeix més la seva feina, i és més agraïda.
Els estibadors també creuen que el seu treball es comença a valorar més i a veure amb uns altres ulls, però són conscients que sempre ha estat un sector difícil.
On també han notat aquest canvi de visió i aquest agraïment és en una altra botiga essencial, de fruites i verdures, i també carnisseria Can Domènech. Així ho explica una de les responsables, Sara Domènech.
La seva forma de treballar no ha canviat gaire més enllà de prendre totes les mesures de seguretat que poden, però asseguren que ara fan més comandes a domicili i en llocs més llunyans de la ciutat.
Un altre sector que expressa satisfacció i que també nota aquest agraïment de la societat cap a la labor que realitzen són les persones que netegen els hospitals, però també els carrers de la ciutat. Una feina que, creuen, que fins ara no s’havia tingut en compte i que ara es nota com són d’essencials.
Davant tot això esperen que quan acabi el confinament i la crisi sanitària, la societat els segueixi tenint en compte, i es recordi de tot allò que estan fent en aquests moments.
A més són conscients que hi haurà una greu crisi econòmica i que tornar a la normalitat com fins ara la coneixiem no serà possible.
Sembla que tot això ens està servint per veure que no hi ha feines ni millors, ni pitjors. Que totes són imprescindibles perquè el món funcioni com el coneixem i perquè puguem gaudir dels recursos que tenim, i tothom té la seva funció.
