Oscárboles: La cosa está rara

Núria està confinada en un lloc d’Alemanya, veu la vida passar. Per la finestra ningú passa quan la seva panxa comença acariciar.

I les veïnes la miren estranyades, no saben que està embarassada i ella desperta somia que per fi se coneixen que per fi es somriuen.

“Peque” la cosa està rara cosa però t’ho diu la mama passarà el malson. Quan surtis anirem a Tarragona, i junts per la Rambla, els dos farem un tomb.

Des del Balcó el mar mirarem. Tarragona ens espera als dos “peque”, aviat ens veurem i ens donarem molt i molt d’amor.

Van passar dies i hores i les llums de l’aurora varen tornar a sortir. La Núria va tornar a Tarragona, però ara ja no està sola, ara va amb un petit. I saluda als amics d’infantesa, la família els hi han fet una festa. I el petit amb la mare juguen a la sorra a la platja el Miracle.

“Peque” la cosa està rara cosa però tot, diu la mama, passarà el malson. Quan surtis anirem a Tarragona, i junts per la Rambla farem un tomb.

Des del Balcó el mar mirarem. Tarragona ens espera als dos “peque”, aviat ens veurem i ens donarem molt i molt d’amor.

PUBLICITAT