Usuaris amb discapacitats físiques de la residència Sant Salvador de Tarragona han denunciat la falta de manteniment de l’edifici, amb goteres i esquerdes visibles des de l’exterior. Es tracta d’un complex amb 31 places. Gestionat per l’empresa Colisée, és l’únic centre específic per a grans discapacitats físics a tota la demarcació. Una quinzena d’usuaris han signat un escrit de denúncia al Departament de Drets Socials de Tarragona. També han assenyalat que les poques grues operatives estan obsoletes, uns equips bàsics donat el grau de dependència dels residents i el sobreesforç afegit per al personal. La direcció ha respost que els usuaris estan ben atesos i que la conservació de les instal·lacions és competència de la Generalitat.
En Miguel Ángel Bejarano té 47 anys. Un greu accident laboral el va deixar en cadira de rodes i just fa just un any que és resident a la residència Sant Salvador, situada al barri tarragoní que porta el mateix nom. La situació del recinte, rodejat de bosc, és immillorable. En Miguel Ángel reconeix que a la seva habitació té terrassa exterior i es considera un afortunat de tenir plaça en aquest centre. Precisament per això li dol que la instal·lació no es mantingui com caldria.
Assegura que en un pavelló conegut com el taller, on els residents hi fan activitats diverses, hi ha una gran gotera que, cada cop que plou, hi raja aigua fins a l’extrem que cal posar-hi un gibrell. Les esquerdes són quantioses i ben visibles des de l’exterior. A part de desperfectes estructurals, però, els usuaris es veuen especialment perjudicats per falta d’equips, especialment de les grues i arnesos. “Estem tots al llit, esperant que ens aixequin”, lamenta.
La falta de personal és una altra de les queixes dels residents. “En cada pavelló hi convivim deu residents i només hi ha una persona per assistir-nos a tots, no donen a l’abast”, afirma el resident, el qual assegura que la situació encara és més desoladora de nit. “Si mai passés algun incident, aquí no tenim vigilància de seguretat, només un parell d’auxiliars”, afegeix Miguel Ángel. “No em vull ni imaginar com afrontaríem una situació d’urgència o de perill”, reitera.
