La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona han elaborat una radiografia sobre què és essencial en el sistema sanitari. Es tracta, d’un treball centrat en analitzar amb deteniment les principals problemàtiques i mancances de l’Atenció Primària així com proposar algunes mesures de millora.
El document s’ha dividit en 4 grans blocs: el professional, l’equip, la relació amb altres àmbits assistencials i el model.
En el primer punt, el professional, s’ha detectat un esbiaix en la figura de l’especialista d’Atenció Primària sota la creença que és una especialitat menys important que d’altres.
Davant això, segons el Col·legi, cal empoderar al metge o incrementar el nombre d’aquests especialistes a les facultats serien accions de millora considerables. En la mateixa línia i pel que fa a l’equip, es fa necessari disposar de grups interdisciplinaris liderats
Des del COMT, avisen que la relació amb altres àmbits assistencials ha posat de manifest la falta de connexió entre l’àmbit assistencial i l’hospitalari. Es fa palès que els professionals de l’Atenció Primària han de poder prioritzar una atenció especialitzada a un pacient a altres àmbits, ja que són ells qui millor coneixen al pacient.
I finalment el model, el qual hauria de reformular-se degut a les grans retallades que l’AP ha patit.
L’organització i gestió de les àrees bàsiques ha de tenir un lideratge mèdic clar i ser autònom per a poder gestionar els seus pressupostos en funció de les necessitats de cada territori.
El document de posicionament del COMT amb relació a l’estat de l’Atenció Primària ha sigut un treball multidisciplinari elaborat durant mesos en estreta col·laboració entre la Junta de Govern i els metges que formen part de la Secció Col·legial d’Atenció Primària.
El Document de Posicionament sobre l’estat de l’Atenció Primària del COMT:
1- EL PROFESSIONAL: la vàlua del metge de família com el pilar fonamental i líder en l’atenció primària.
El Pla d’Enfortiment de l’Atenció Primària ha d’estructurar-se a partir del mateix enfortiment del metge de família. Com? Recuperant la figura cabdal
d’aquest professional com l’essència i el paradigma de l’acte mèdic dins de la complexitat de tot el sistema sanitari.
Hi ha una percepció esbiaixada sobre la figura dels especialistes d’AP. Una idea generalitzada que aquesta especialitat no és tan important com d’altres, tant per part de professionals mèdics, per la ciutadania en general com pels mateixos estudiants de medicina.
Malgrat ser l’especialitat amb més oferta de places, continua sent de les que s’assignen en els darrers números MIR. Un 34% dels metges col·legiats a Tarragona són metges de família (a Catalunya 24%). Pel que fa a l’oferta de places via MIR a Tarragona (Camp de Tarragona + Terres de l’Ebre), de les 116 places que s’ofereixen, 52 corresponen a Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) el que suposa prop del 50%.
Cal posar de manifest que és l’especialitat amb major falta d’incorporacions un cop assignada la plaça, 123 casos durant el 2020 en tot l’Estat, quedant molt lluny de la segona (Medicina Preventiva i Salut Pública) amb 15 casos[1]. El canvi recent d’assignació de places MIR resulta asincrònica sense permetre escollir en temps real, cosa que pot produir un augment de les renúncies prèvia incorporació.
A més, una vegada incorporats a la plaça i durant els primers anys de residència, la taxa de desercions és, també, la més alta. El motiu? Accedir a altres especialitats més valorades i amb més opcions de combinar amb el sector privat. Tanmateix, entre els MFiC que finalitzen la formació, molts acaben dedicant-se a d’altres disciplines com la medicina d’emergències o la medicina estètica.
Per altra banda, és evident la falta de presència de metges de família exercint com a docents en les facultats de medicina, conseqüència del difícil
equilibri per a compaginar els horaris AP-universitat així com per la dificultat a l’hora de realitzar recerca, que es tradueix en una manca de tesis doctorals.
Davant d’aquesta situació el COMT proposa:
A. Facilitar l’accés del metge de família al professorat de les universitats per tal de canviar la percepció negativa en els alumnes que optaran, en el futur, a les proves d’accés MIR i, alhora, prestigiar l’especialitat des de la base. Per tant, proposem augmentar el nombre de metges de família que exerceixin de professors amb nous contractes laboral-docents compartits entre la universitat i el proveïdor de salut que possibilitin i facilitin aquest fet.
Un altre mesura per a prestigiar el metge de família des de la facultat seria la creació d’una Càtedra d’Atenció Primària, amb participació activa dels referents clínics, docents i de recerca en les assignatures troncals i de patologia.
B. Considerem necessària una discriminació positiva o incentivació del metge de família en condicions laborals i retributives homologables a la resta de la UE. Aquestes haurien d’incloure l’accés a la formació subvencionada des de les gerències, la remuneració d’acord amb els resultats, la conciliació i l’autogestió com a mesures immediates i urgents per a prevenir un buit i cansament dels professionals. Ells són la millor garantia perquè el sistema no entri en una gravíssima davallada. C. Cal empoderar al metge especialista en AP fent visible a la població la importància cabdal que aquest professional té dins del sistema sanitari mitjançant la realització de campanyes d’informació i sensibilització per part d’institucions, corporacions i proveïdors.
2- L’EQUIP
Equips interdisciplinars liderats per metges de familia que, a l’entorn de les seves necessitats, optimitzin l’acte mèdic per poder alleugerir les càrregues burocràtiques (baixes laborals, prescripció realitzada en origen en altres àmbits assistencials, informes mèdics justificants, fes de vida, etc.). És important no confondre treballar plegats amb el treball en equip: cal un objectiu compartit clar, rols definits i tasques pactades.
La Infermeria és un element molt valuós en l’equip d’atenció primària. Es necessiten professionals formats en l’especialitat de la infermeria (EIR) de família amb competències específiques i garantir una formació continuada, especialment en protocols clínics, seguiment de patologies cròniques i competències tecnològiques. Cal defugir del perfil d’infermeria formada en assistència hospitalària que passa a l’Atenció Primària com a “refugi” del final de vida laboral.
No existeix la figura de l’administratiu sanitari amb competències suficients que li permetin aportar valor afegit i ajudar més a l’atenció primària sent una figura clau per desburocratitzar. Caldria formar i reconèixer aquest perfil nou.
La priorització de l’abordatge psico-social de la medicina amb els perfils dels especialistes en salut mental i treballadores socials per tal d’alleugerir les consultes del metge de família. Actualment i paradoxalment, a Tarragona el pla d’apropament de salut mental a AP ha suposat al metge de família una càrrega de feina addicional i pèrdua de temps valuós per a dedicar a altres pacients.
3- LA RELACIÓ AMB ALTRES ÀMBITS ASSISTENCIALS
Per millorar el reconeixement per part d’altres metges especialistes, és fonamental facilitar la connexió primària-hospitalària. Implementar els fluxos creant rutes assistencials pactades, evitant així els criteris subjectius dels metges, entre les diferents especialitats de l’hospital i de l’AP de les patologies més freqüents. El metge de família sempre hauria de tenir la possibilitat de poder fer una derivació ordinària, fins i tot a agendes de programació prequirúrgica en els casos en què el criteri quirúrgic és clar i pactat.
Cal que els professionals de l’atenció primària tinguin capacitat per a poder prioritzar una atenció especialitzada a un pacient, especialment a urgències, a atenció sociosanitària i/o pal·liatius, ja que són els metges de família qui millor coneixen al pacient i les seves necessitats.
Cal millorar, i fins i tot valorar, l’accés universal a totes les proves diagnòstiques des d’atenció primària. La restricció de la prescripció terapèutica, beneficiosa pel sistema, no pot entrar en conflicte amb la prescripció en els altres àmbits assistencials.
4- EL MODEL
La gestió i l’organització de les àrees bàsiques ha de tenir un lideratge mèdic clar. L’equip d’atenció primària, liderat per metges, hauria de tenir autonomia per a gestionar els seus pressupostos en funció de les necessitats de la població que atén i adequar la seva plantilla i materials a les necessitats de cada territori. Si no es disposa d’aquesta autonomia, es perpetuen estructures molt rígides i ineficients. Són necessaris indicadors basats en resultats i no en freqüentació que, a la vegada, reverteixin sobre les retribucions.
L’objectiu prioritari del model hauria de ser l’accessibilitat de la ciutadania al metge de família i la resolució dels problemes de salut de forma sostenible.
L’evolució cap a la no presencialitat ha de redefinir-se. El model no presencial genera una escletxa tecnològica que compromet l’accessibilitat al sistema del pacient més vulnerable amb consultes telemàtiques del pacient jove sa o amb patologia banal, però amb una major capacitat d’accés a la teleassistència, augmentant així les desigualtats socials en salut. S’ha d’aconseguir un equilibri entre la presencialitat i la teleassistència.
Cal madurar un model per a l’atenció en residències i l’atenció a domicili. Aquest, ha de pivotar en els equips d’atenció primària en coordinació amb els equips sanitaris propis de la residència i el PADES, respectant els plans individualitzats pactats amb pacients i entorns familiars i els documents de voluntats anticipades.
