Aquest any, el Programa de Memòria Democràtica de Tarragona se centra en l’homenatge als deportats tarragonins als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. En total s’han programat 36 actes: 12 conferències, 6 actes institucionals, 5 exposicions, 8 visites o rutes guiades, 3 presentacions de publicacions i programes de ràdio, 2 projeccions, 1 obra de teatre i 2 actuacions musicals.
El conseller de Memòria Històrica ha destacat que “des de la Comissió de Programes de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona s’ha decidit centrar bona part dels actes en recordar el patiment de tots aquests deportats de Tarragona, especialment durant la primera quinzena de maig”.
Castaño també ha explicat que “es vol donar a conèixer que la persecució nazi no va recaure només sobre el poble jueu i els dissidents polítics, com és el cas dels republicans espanyols i catalans, sinó també sobre altres col·lectius com el poble gitano, els Testimonis de Jehovà, les persones amb discapacitat i el col·lectiu LGBTI, uns fets que cal conèixer i reconèixer per valorar, ara en el present, els drets humans, la pau i la democràcia”.
Entre 1940 i 1945 hi van haver aproximadament 9.370 presoners republicans espanyols en els diferents camps que va establir el règim de l’Alemanya nazi. Bàsicament foren reclosos a Mauthausen, però també a Dachau, Buchenwald i Sachsenhausen, entre d’altres. A banda dels homes, més de 90 dones foren internades en el camp de Ravensbrück. Tots s’havien vist forçats a marxar a l’exili l’any 1939 i foren detinguts pels alemanys un any més tard.
Van ser considerats i tractats com apàtrides atès que la dictadura franquista no va acceptar el seu retorn a Espanya i més de 5.000, és a dir un 53%, foren assassinats en els camps.