El jutge ha condemnat a 7 anys de presó a la mare i a l’àvia del nadó que van llençar-lo en un contenidor a Tarragona, a les cinc hores d’haver nascut. Els fets es remunten al 24 de març del 2020 al barri de Torreforta. La sentència, dictada després del veredicte de culpabilitat emès pel jurat popular el passat 1 de març, condemna Sara Z., de 20 anys i mare del bebè, i María Celeste E., de 42 anys i àvia de la criatura, per un delicte d’assassinat amb l’agreujant de parentiu i eximent incompleta de “por insuperable” -al pare i marit de les dues processades. A més, també hauran d’indemnitzar els tres tiets de la petita -germans de l’acusada- amb 15.000 euros cadascun. El judici es va celebrar a finals de febrer a l’Audiència.
La sentència considera provat que Sara Z. es va quedar embarassada quan tenia 18 anys -de pare desconegut-, que va ocultar l’embaràs a tota la família per por al seu progenitor i que va intentar avortar en diverses ocasions, però la gestació ja estava massa avançada. També recull com a fet provat que va parir la nit del 23 al 24 de març a l’habitació que comparteix amb els seus germans i que va tapar la boca i el nas del bebè amb les seves mans, sense arribar a asfixiar-lo, perquè va deixar de plorar, i va deixar-lo dins l’armari.
De matinada, la mare ho va descobrir i per por també a la reacció del pare i marit respectivament, totes dues van decidir amagar la nena a l’armari fins l’endemà, quan ell marxés de casa, i abandonar-la en un contenidor de la brossa. A les deu del matí, l’àvia va posar el nadó, encara viu, en una capsa de cartró, embolicat amb un llençol, i el va portar al contenidor. “D’aquesta manera van acabar amb la seva vida”, sentencia el jutge.
De fet, el jurat ja va enfatitzar l'”acció homicida” tant de la filla, quan va intentar asfixiar-la durant la nit, si bé la petita es va resistir a morir, com per part de l’àvia materna, deixant la bebè en un contenidor de residus, “anul·lant qualsevol possibilitat de supervivència”.
El jutge coincideix amb el jurat popular que va ser decisió de mare i filla abandonar la petita en un contenidor de la brossa, cinc hores després de néixer, i que això li va ocasionar la mort, per la seva “especial vulnerabilitat i indefensió”. La sentència tomba l’argument “imaginatiu” de la defensa, que plantejava que la criatura podia estar desapareguda en mans d’un “bon samarità”. “Està morta a conseqüència de la voluntat i acció de les acusades”, exposa
