La Terra Alta és una comarca que inspira novel·les i engendra autors. La Biblioteca de Gandesa ha creat una ruta literària virtual on cada mes es repassen escriptors i obres de cada un dels dotze municipis de la comarca. Aquest mes d’abril passa pel Pinell de Brai, que aglutina sobretot obres històriques i de recerca. Entre gener i març també ha passat per Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte.
Les bruixes, Picasso o el despoblament són algunes de les temàtiques dels llibres que s’han inspirat en aquests pobles, però també són bressol de desenes d’escriptors que la ruta vol donar a conèixer. No es descarta que, superada la pandèmia, la ruta generi activitats presencials als pobles o se li doni forma de jornada literària.
Com ha destacat la directora de la Biblioteca de Gandesa, Cinta Roldan, la ruta vol fer valer “la literatura terraltina, donar a conèixer els autors i autores de la comarca i les obres que s’ha escrit a partir dels costums, els parlars i les persones que hi viuen”.
És una ruta virtual. Cada mes es fa una publicació a les xarxes amb els autors i publicacions relacionades amb un dels municipis de la comarca. S’hi mostra una breu biografia dels autors i dels llibres, que es descriuen més àmpliament amb altres publicacions complementàries.
La ruta també pot despertar interès per conèixer els indrets o els paisatges que ha inspirat o es descriuen en novel·les de ficció, obres històriques o poemaris. La Terra Alta ha donat nom i s’hi ficcionen les històries tèrboles de l’última novel·la de Javier Cercas, que havia passat per Bot investigant sobre el destí d’un oncle seu durant la Guerra Civil, a ‘El Monarca de la Sombras’. També les estades de Picasso a Horta de Sant Joan s’han novel·lat per diversos autors, com ‘L’estiu de l’amor’, de Toni Orensaz. I el despoblament i el crit d’auxili de Prat de Comte per no tancar l’escola ha inspirat ‘El risc més gran’, de la periodista Laura Pinyol.
Però són molts els autors que en procedeixen o hi viuen i que la ruta literària vol donar a conèixer. Valer Gisbert, d’Aldover (baix Ebre) però amb arrels familiars a Prat de Comte, va inspirar-se en la vida dels seus avis al poble i l’incendi de la destil·leria d’aiguardent a finals del segle XIX, per crear ‘A passes comptades’ (2018), una barreja d’aventures, realitat, paisatges terraltins i fins i tot relats mitològics. “Prat de Comte té la tradició aiguardentera, la Fontcalda com espai idíl·lic, el seu encant, i la història de la destil·leria. Ho vaig mesclar tot amb la història dels meus avis i una de fictícia”, ha explicat Gisbert. “Soc molt del ‘terreno’ i m’agrada mitificar els espais on vaig. Al meu primer llibre em vaig inspirar en els Ports i al segon en Prat de Comte i l’entorn”, ha apuntat.
El mite de les bruixes també va portar la novel·la de l’escriptor David Martí, barceloní amb una relació molt estreta amb el poble d’Arnes, a mitificar llegendes i espais com el Convent de Sant Salvador d’Orta.
Al municipi hi resideix una altra autora nascuda a Barcelona, Silvia Mayans, des d’on ha publicat dues novel·les, ‘Cendra’ i ‘Cap llàgrima sobre la tomba’, i el poemari ‘ÀNIMALari’. Però l’arnerola més procliu és Elena Solé que va canviar la seva feina a l’administració per la passió per l’art i la literatura.
Solé ha publicat ‘Elisa Voltes’, ‘Ànimes de vidre’, ‘Camins d’aigua’ i foc’, ‘Tots som el secret d’algú’ i ‘Acomiada’m d’ella’, la seva última novel·la.
A Horta de Sant Joan, la ruta en destaca els retrats històrics del periodista Xavier Garcia (amb les tres sèries de ‘Homenots del sud’), els llibres de poemes i teatre de la professora Cinta Mulet, i també les mans hortolanes de l’il·lustrador Albert Asensio, que posen la màgia en articles de premsa (col·laborador habitual de La Vanguardia), en contes i altres obres. Premiat amb el Laus de Bronze, tres Junceda o el Premi Llibreter 2017 pel ‘Banc Blau’, Asensio ha il·lustrat i escrit sobretot literatura infantil i juvenil, “molt oberta al tema de la natura”. “Això sí que està vinculat amb el poble, però la inspiració ve de tot arreu”, ha apuntat.
