La Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha reclamat un compromís ferm i a llarg termini de les institucions. Aquest compromís és necessari per garantir la viabilitat, el creixement i la competitivitat del sector químic al Camp de Tarragona. Javier Sancho, president de l’entitat, ha posat l’accent en la necessitat de planificar el futur industrial amb una visió estructural i no amb accions puntuals.
El gran coll d’ampolla: manca de capacitat energètica
El principal problema que afronta actualment el sector químic és la limitació de la infraestructura elèctrica. Segons ha exposat la AEQT, el polígon químic de Tarragona no disposa avui de la capacitat elèctrica necessària. Aquesta incapacitat impedeix a Tarragona absorbir noves inversions, ampliar instal·lacions ni avançar en processos clau com la electrificació dels cràquers.
Aquesta manca de capacitat energètica, ha advertit Javier Sancho, condiciona directament la competitivitat del sector. Això impedeix créixer, innovar i reduir emissions al ritme que exigeix el context europeu. Davant d’aquesta situació, la solució que proposa la AEQT és clara. Proposen invertir de manera decidida en noves infraestructures elèctriques, amb més subestacions, més connexions i garanties d’energia renovable a preus competitius. Hi ha un pla de “Red eléctrica” de millora de les infraestructures. Així i tot, reclamen ser ambiciosos si volen atraure més inversions a Tarragona.
Infraestructures ferroviàries i planificació industrial
A la manca d’energia s’hi suma un dèficit històric en infraestructures ferroviàries, especialment pel que fa al transport de mercaderies. Segons l’associació, aquesta situació encareix costos logístics, resta atractiu al territori i dificulta que Tarragona pugui competir amb altres pols químics europeus.
Per això, la AEQT reclama que l’Estat es comprometi no només a executar millores concretes, sinó també a definir una planificació industrial a anys vista per al sector químic. L’objectiu, asseguren, és disposar d’un marc estable i previsible. Això permetria a les empreses prendre decisions d’inversió de gran abast, sabent que el territori disposarà de les infraestructures necessàries en el futur.
Accions puntuals que no resolen el problema de fons
Un altre dels missatges clau de la trobada ha estat la crítica a les solucions a curt termini. Segons la AEQT, les actuacions puntuals poden alleujar tensions momentànies, però no resolen el problema estructural del sector.
Tal com ha explicat Javier Sancho, el creixement del sector químic sempre va lligat a grans inversions, que requereixen seguretat jurídica, planificació i compromisos ferms. Sense aquesta visió de llarg recorregut, ha advertit, les empreses difícilment poden apostar per projectes transformadors que defineixin el futur industrial del territori.
Estancament industrial i impacte en l’ocupació
Aquesta manca de planificació i d’infraestructures té una conseqüència directa en el mercat laboral. L’estancament del sector químic frena la creació de nova ocupació, especialment de perfils tècnics i qualificats, i dificulta l’atracció de talent jove.
Segons la AEQT, sense creixement industrial no hi ha ampliació de plantilles ni nous projectes. Aquest fet explica la reducció de l’oferta laboral en un sector que històricament ha estat un motor d’ocupació estable i de qualitat al Camp de Tarragona.
Optimisme condicionat: el futur passa per actuar ara
Malgrat el diagnòstic, el missatge de la AEQT no és pessimista. Al contrari, l’associació defensa que Tarragona té totes les condicions per liderar la transformació industrial, sempre que s’actuï ara i amb una estratègia clara.
Projectes com Ecoplanta, la producció de combustibles renovables o la futura electrificació dels processos industrials són exemples del potencial del territori. Tanmateix, insisteixen, només seran possibles si van acompanyats de infraestructures adequades i d’un compromís institucional sostingut en el temps.
Compromís amb la seguretat i el medi ambient
Finalment, la AEQT ha volgut remarcar que, paral·lelament a les demandes de creixement, el sector manté un compromís ferm amb la seguretat i el medi ambient. La seguretat continua sent una prioritat absoluta. Alhora, les empreses treballen per reduir la càrrega ambiental, millorar processos i avançar cap a una indústria cada vegada més neta i sostenible.
