Deixar-ho tot i anar a un altre país allunyat del teu. Una opció que adopten moltes persones arreu del món per buscar més oportunitats i vides millors.
La Soda Seck va néixer al Senegal, però ja fa 11 anys que viu a Tarragona. El seu pare va decidir venir cap aquí, i portar tota la família.
Arribar a una ciutat nova, aprendre l’idioma i aconseguir sentir-te del lloc on vius, una tasca molt difícil, i que amb els anys no ha anat millorant.
La Safiya Kerchaoui va arribar amb 4 anys a Lleida des del Marroc. La principal dificultat que es va trobar un cop aquí va ser l’idioma, perquè no parlava ni castellà ni català. Però és conscient que els principals problemes dels seus pares van ser fer tots els papers.
El cas de la Naret Ziur és una mica diferent, va arribar a Barcelona per fer un voluntariat i per un festival, i després va decidir quedar-se a Tarragona. És colombiana afroamericana, va estudiar comunicació social, i ja fa uns anys que treballa a la ciutat. Ara se la veu al capdavant de la Red Antiracista que s’ha format aquí aquí.
Les tres creuen que és molt difícil la integració, i hi ha moltes traves burocràtiques per poder normalitzar les situacions.
Els preocupa la irrupció de partits polítics racistes, com pot ser VOX, i també el tracte que es dóna, i com es parla dels nois i noies menors que arriben aquí. Obtenir la nacionalitat o haver d’anar renovant papers constantment s’afegeix a les dificultats que viuen durant el seu dia a dia.
Si parlem d’habitatge, tot és molt més difícil. Reconeixen que per trobar un pis o una casa per llogar molts cops els demanen més documentació que a la resta, i a vegades això és insuficient.
Treballar per combatre totes aquestes problemàtiques consideren que és feina de la societat, però sobretot de les institucions.
I una cosa tenen molt clara, qui pren la decisió de deixar-ho tot i anar a un altre país ho fa perquè té motius de pes.
