Una tradició que combina record, convivència i sabor de tardor
Quan arriba Tots Sants, a Catalunya el calendari es perfuma de castanyes, moniatos i panellets. Però d’on ve aquest costum tan arrelat? La Castanyada té un origen antic i profundament vinculat a les tradicions funeràries i familiars del país.
D’un àpat de vetlla a una festa popular
Els historiadors situen l’origen de la Castanyada al segle XVIII, en els àpats de vetlla que es feien la vigília de Tots Sants. Famílies, amics i campaners es reunien per tocar les campanes tota la nit en record dels difunts. Per suportar el fred i el cansament, menjaven aliments energètics i fàcils de conservar: castanyes, moniatos i fruita seca.
Amb el pas del temps, aquest costum de vetlla es va transformar en un àpat familiar de tardor, on es recordaven els morts però també es celebrava la vida. Així, la Castanyada va esdevenir una festa domèstica, amb un marcat caràcter popular i una simbologia pròpia.
Els panellets, un dolç amb història
Els panellets tenen un origen similar. Al principi eren ofrenes als difunts, elaborades amb ametlla, sucre i pinyons, i col·locades a les tombes o es compartien durant les vetlles. Amb el temps, van passar de ser un aliment ritual a convertir-se en un dolç típic, especialment vinculat a la festivitat de Tots Sants.
Més que una tradició gastronòmica
Avui, la Castanyada continua sent una de les festes més estimades del calendari català. Una celebració que uneix el gust per la cuina de tardor amb el record dels que ja no hi són, i que manté viu un llegat que combina memòria, família i cultura popular.
